. .. Remerciements,

. .. Avertissement,

.. .. ,

. .. Sommaire,

, 11 1. Redécouverte du « proche » et expérience touristique : questions et hypothèses

. .. Barcelone-;-découvrir,

. .. Structure,

.. .. Distances, développement des moyens de transport, une histoire de proximité et distance

. .. Le-train,

. .. L'avion,

. Tourisme, dépaysement et la question de l'environnement habituel

. .. Conclusions,

. .. Chapitre-2.-l'expérience-touristique-À-travers-la-visite-guidée,

L. and .. .. ,

?. .. Pratiquer-la-visite-guidée-:-suivre-ou-participer, Le guide et autres notions associées à la visite guidée

, Notions liées à l'expérience géographique de l'être humain dans le monde, vol.87

. .. Approches-autour-de-la-construction-de-l'expérience,

. .. Le-choix-de-la-visite-guidée, 2.1. Techniques d'enquête et méthodes analytiques

, Écouter les professionnels de la (re)découverte de Barcelone, Les difficultés liées à l'interprétation et les apports de l'herméneutique

. .. Les, Préparer l'analyse du récit des professionnels

, Le processus analytique : traitement des données sur NVivo et analyse de contenu, p.114

, Phase 0 : Retranscription et importation sur NVivo

.. .. Codage-automatique,

, Phase 2 : Vérification manuelle du codage automatique

, Phase 3 : Les super-thèmes : analyse de fréquence

, Identifier l'offre de visites guidées pour un public local

.. .. Le-catalogue-de-l'offre, Observer l'offre de la (re)découverte de Barcelone

, Échanger avec les visiteurs pendant et après l'observation

, 2. L'échantillon et le choix de l'entretien dans le cadre de l'IPA, Accéder à l'expérience de la (re)découverte ici et ailleurs à travers une méthode tirée de l'analyse phénoménologique interprétative

, Codification manuelle des thèmes émergents, vol.2

, Analyse par regroupement cas par cas, Phase, vol.3

, Analyse par regroupement général des thèmes émergents, Phase, vol.4

. .. Ipa, 146 6. Cartographier la (re)découverte de la ville de Barcelone

, Analyse cartographique du cadre spatio-temporel des visites guidées

, Comparer les espaces et les temps au sein de l'offre de visites de proximité

, Comparer les offres permettant la découverte de Barcelone à différents publics

.. .. Ambiance, 2.2. Cartographier les points d'attrait pour un public local

. .. Conclusions,

. .. Marc,

, La visite ici : « C'est ridicule quand t'as des gens de dehors qui te disent "ah moi je suis allé là" » 161 2.2. Le voyage ailleurs : « On a bien crapahuté

. .. La-visite-ici-;-«-on-y-est-allés-tellement-de-fois?-c'est-fou-!-», Le voyage ailleurs : « Je suis son sac à dos »

. .. Pedro,

I. La-visite, Le voyage ailleurs : « Le chemin est tracé », Même certaines choses je ne les savais même pas »

. .. Martí,

I. La-visite, Ce n'est pas nouveau parce qu'on habite ici

, Le voyage ailleurs : « T'as parfois besoin de déconnecter des voyages »

. .. Carolina,

, La visite ici : « Je peux ensuite moi-même expliquer bien mieux ma ville »

, Le voyage ailleurs : « S'assoir quelque part et regarder passer la vie »

. .. Carlos,

I. La-visite, On a fait tous les quartiers de Barcelone et tous les thèmes »

, Le voyage ailleurs : « je connais beaucoup de monde qui [?] va à beaucoup d'endroits et, moi, ces voyages, je ne peux pas les faire »

. .. Gloria,

, La visite ici : « Toutes les choses qui te font sortir de la maison te changent »

, Le voyage ailleurs : « Le plaisir, l'amitié, tout ça se mélange »

. .. Valérie,

, La visite ici : « Elles m'ont aidé à faire mienne cette ville »

». .. , 10.1. La visite ici : « Il y a un monde entier à découvrir, un apprentissage ludique important » 226 10.2. Le voyage ailleurs : « Le voyage est quotidien », Le voyage ailleurs : « Pas forcément loin géographiquement, mais loin psychologiquement du quotidien

. .. Jose, 232 11.2. Le voyage ailleurs : « un regard vers l'intérieur de soi-même », La visite ici : « Des choses qu'on m'avait transmises oralement, qu'on récupère

. .. Laura, 237 12.1. La visite ici : « C'est important de savoir qui tu es

. .. Pau, La visite ici : « On était là, en groupe avec nos écouteurs, et les gens nous regardaient » 245 13.2. Le voyage ailleurs : « Je me sens peut-être pareil partout », vol.253, p.15

. .. Meritxell, 257 15.2. Le voyage ailleurs : « Connaître le patrimoine culturel et humain d'une zone où tu n'es jamais allé, pour toi inconnue », vol.260, p.16

. .. Miguel, 264 16.1. La visite ici (à Séville) : « Ça fait vachement plaisir parce que tu connais plus en profondeur », vol.271, p.17

L. and .. .. ,

, Visites guidées de proximité : point de vue original

, La visite guidée comme un voyage dans le temps : les thématiques proposées

D. Barcelone and . .. Histoires-source-d'inspiration-thématique,

. .. Conclusions,

, 312 2. La place du tourisme à Barcelone : plans stratégiques et perceptions

L. Espaces-d'intérêt-touristique-de-barcelone and .. .. ,

.. .. L'espace,

L. and .. .. ,

L. Barcelone and .. .. ,

, Chapitre 8, Visiter sa propre ville, une expérience touristique ? Réflexions finales, p.341

L. .. Déplacement,

L. and .. .. ,

.. .. Visite,

. .. , Le visiteur et ses interactions avec l'Autre

. .. Citations-de-miguel,

. .. Citations-de-pau,

. .. Citations-de-pedro,

. .. Citations-de-valérie,

A. Des-visites-de-vendredi and .. .. ,

. .. Vendredi-matin,

. .. Vendredi-soir,

. .. La-nuit-de-vendredi,

A. Des-visites-de-samedi and .. .. ,

, Samedi matin (10h-14h)

, Samedi après-midi (15h30-19h)

, Samedi soir (19h-21h30)

). .. Après-21h30,

A. Des-visites-de-dimanche and .. .. ,

, Dimanche matin (10h-14h)

, Dimanche après-midi (15h30-19h)

, Dimanche soir (19h-21h30)

). .. Après-21h30,

. .. Resumen,

. .. Resum,

.. .. Groupe-visitant-le-quartier-gòtic, Images Image, vol.1

, Le groupe regarde par la fenêtre d'un restaurant

, Détail d'une façade de la rue Portaferrissa, Image, vol.3

, Groupe de personnes faisant la queue devant la crèche de Noël à la Place Sant Jaume

, Groupe immergé dans l'ambiance nocturne des rues de Ciutat Vella, Image, vol.5

, 203 Image 7. Autre groupe de visiteurs locaux devant la pâtisserie La Colmena

, El Ingenio" au quartier Gòtic depuis 1838

, Visite guidée au milieu de l'intense passage de véhicules à c/ Aragó

B. ). Poblenou, La Tour des rêves, vol.10

L. and .. .. , Image, vol.11

.. .. Vue, 228 Image 13. Photographie exposée sur le mur à l'intérieur de la tour, Image, vol.12

, Panneau illustrant le schéma général des installations d'eau de Barcelone en 1925, Image, vol.14

, Groupes en visite guidée et passants entre la Cathédrale et c/ Bisbe (quartier Gòtic), Image, vol.15

, Groupe passant devant le détail d'un mur de la Cathédrale, Image, vol.16

. .. Métro-de-barcelone, Groupe en visite guidée dans un arrêt de métro (visite observée sur la thématique de la Guerre Civile), Image, vol.17

, Groupe avançant vers une place très animée de Gracia, Image, vol.20

, Réfuge antiaérien de la place Revolució (Gracia), Image, vol.21

, Groupe en visite guidée à Las Ramblas un samedi matin, Gracia, où les touristes [au féminin] sont accueillies et les retraitées expulsées", vol.22

, Groupe en visite guidée dans la rue Ferran (Gòtic) un samedi soir

.. .. Gracia, De nombreux groupes de visiteurs à la Place du Rei (Barcelone), Image, vol.26

, Cartes Carte 1. La région métropolitaine de Barcelone et sa situation

, Exemple d'analyse cartographique du cadre spatio-temporel des visites guidées de proximité à Barcelone au printemps

, cadre spatio-temporel des visites guidées de proximité à Barcelone le samedi soir selon les saisons

, Exemple d'analyse cartographique du cadre spatio-temporel des visites guidées de proximité à Barcelone un samedi de printemps, Carte 5

, des francs-maçons (19/04/2014)

, Visite guidée à la Rambla et lieux cités par Carolina (visite non observée), Carte 9

, Contexte de la visite de Carlos et Gloria sur les commerces centenaires (18/07/2015)

, Eléments de contextualisation de l'expérience de Valérie dans la visite sur les agents nazis à

;. ). Barcelone,

, Distribution spatiale des visites guidées analysées entre, 2014.

, Points d'intérêt pour la visite de Barcelone identifiés dans différents types de dispositifs

, Points d'intérêt à Barcelone

, Quartiers parcourus par des visites guidées de proximité le vendredi matin (hiver)

, Quartiers parcourus par des visites guidées de proximité le vendredi matin (printemps)

, Quartiers parcourus par des visites guidées de proximité le vendredi matin (été), Carte, vol.20

, Quartiers parcourus par des visites guidées de proximité le vendredi matin (automne)

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de vendredi soir (hiver)

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de vendredi soir (printemps)

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de vendredi soir (été)

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de vendredi soir (automne)

, Quartiers parcourus par des visites guidées de proximité la nuit de vendredi (hiver)

. .. , Quartiers parcourus par des visites guidées de proximité la nuit de vendredi (printemps), vol.518

, Quartiers parcourus par des visites guidées de proximité la nuit de vendredi (été)

, Quartiers parcourus par des visites guidées de proximité la nuit de vendredi (automne)

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de samedi matin (hiver)

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de samedi matin (printemps)

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de samedi matin (été), Carte, vol.32

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de samedi matin (automne)

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de samedi après-midi (hiver), Carte, vol.34

. .. , Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de samedi après-midi (printemps), p.528

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de samedi après-midi (été)

. .. , Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de samedi après-midi (automne), Carte, vol.37, p.530

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de samedi soir (hiver)

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de samedi soir (printemps)

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de samedi soir (été)

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de samedi soir (automne)

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité la nuit de samedi (hiver)

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité la nuit de samedi (printemps)

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité la nuit de samedi (été)

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité la nuit de samedi (automne)

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de dimanche matin (hiver), Carte, vol.46

. .. , Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de dimanche matin (printemps), p.543

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de dimanche matin (été)

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de dimanche matin (automne)

. .. , Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de dimanche après-midi (hiver), p.547

. .. , Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de dimanche après-midi (printemps), p.548

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de dimanche après-midi (été)

. .. , Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de dimanche après-midi (automne), p.550

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de dimanche soir (hiver)

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de dimanche soir (printemps)

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de dimanche soir (été), Carte, vol.56

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de dimanche soir (automne), Carte, vol.57

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité la nuit de dimanche (hiver)

. .. , Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité la nuit de dimanche (printemps), p.558

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité la nuit de dimanche (été)

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité la nuit de dimanche (automne)

, Bibliographie générale

M. Abellanet-i-meya, « Barcelona, ciutat i turisme. Diàleg per a un turisme sostenible ». Bases pour un Pacte Local pour la gestion et promotion d'un tourisme responsable et durable, 2015.

A. Française, « Le dictionnaire 9ème édition, 2016.

J. Aguas and B. Gouyette, « L'invention d'un tourisme de l'ordinaire. L'exemple des Promenades urbaines ». Espaces, tourisme et loisirs, vol.292, pp.8-13, 2011.

B. Ajuntament-de, Desconcentració territorial de l'activitat turística, 2013.

. Ajuntament-de-barcelona and . Et-barcelona-turisme, Diagnosi estratègica, 2009.

B. Ajuntament-de, et Quarta tinència d'Alcaldia Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 2015. « Mesura de Govern "Impuls del procés participatiu sobre el model turístic de Barcelona" ». Plan d'actuation

J. Albareda, De la revuelta de los Barretines (1687-1689) a la resistencia catalana de 1713-1714 contra Felipe V: Constitucionalismo, republicanismo ». Dans Soulèvements, révoltes, révolutions : Dans l'empire des Habsbourg d'Espagne, XVIe-XVIIe siècle, édité par Alain Hugon et Alexandra Merle, pp.267-84, 2017.

J. Allen, . Scott, and . Et-frédéric-leriche, Les ressorts géographiques de l'économie culturelle : du local au mondial ». L'espace géographique, vol.3, pp.207-229, 2005.

C. Alonzo, « Découvrir l'Inde à moto avec Vintage Rides ». Espace, tourisme & loisirs, Cahiers Espaces, vol.108, p.3, 2011.

R. Amirou, « De l'image à l'imaginaire : phénoménologie du sujet touristique, Le tourisme au XXIe siècle, par Jacques Spindler, pp.177-96, 2003.

R. Amirou and P. Bachimon, Le tourisme local. Paris : L'Harmattan, 2000.
URL : https://hal.archives-ouvertes.fr/halshs-00379044

K. Andriotis, « Sacred Site Experience, Annals of Tourism Research, vol.36, issue.1, pp.64-84, 2009.

L. Angelino, « L'a priori du corps chez Merleau-Ponty », Revue internationale de philosophie, vol.2, issue.244, pp.167-87, 2008.

P. Antoine, J. A. Et, and . Smith, « Saisir l'expérience : présentation de l'analyse phénoménologique interprétative comme méthodologie qualitative en psychologie, 2016.

. Àrea-metropolitana-de-barcelona, « Conèixer l'àrea metropolitana, 2017.

A. Arias, Una estratègia col·lectiva per un turisme sostenible ». Plan stratégique. Barcelone: Direcció de Turisme. Gerència d'Empresa i Turisme, Ajuntament de Barcelona, Turisme 2020 Barcelona, 2017.

A. Urtizberea, E. Iñaki, . Hernández-león, . Et-agustí-andreu, and . Tomàs, « Patrimonio local en un mundo global: procesos de patrimonialización cultural en contextos locales de Andalucía y el País Vasco, Memória em Rede, vol.8, issue.14, pp.41-57, 2016.

A. Munar and J. Maria, « Cambios de usos del territorio en el medio rural de las Islas Baleares, Los espacios rurales españoles en el nuevo siglo, pp.233-279, 2008.

F. Ascher, La société hypermoderne, 2000.

L. Assis and . Francisco-de, « Entre o turismo e o imobiliário: velhos e novos usos das segundas residências sob o enfoque da multiterritorialidade -Camocim/CE ». Doctorat en géographie humaine. Faculté de Philosophie, Lettres et Sciences Humaines, 2012.

. Atout-france, Tourisme de proximité: mythes et opportunités, 2015.

M. Augé, Non-lieux introduction à une anthropologie de la surmodernité, 1992.

I. Babou and P. Callot, Les dilemmes du tourisme, 2007.

P. Bachimon, J. Decroly, R. Et, and . Knafou, Expériences touristiques et trajectoires de vie. Rapports à la nostalgie, 2016.

P. Bachimon, P. Dérioz, V. Et, and . Vlès, Résidence secondaire ou dédoublement résidentiel ? ». Espaces, vol.326, 2015.

J. Bailly, La phrase urbaine: essai. Fiction & Cie, 2013.

B. Barbier, « Méthodes d'étude des résidences secondaires. L'exemple des, Basses-Alpes ». Méditerranée, vol.6, issue.2, pp.89-111, 1965.

C. Barbot, « Low-Cost Airlines, Secondary Airports, and State Aid: An Economic Assessment of the Ryanair-Charleroi Airport Agreement », Journal of Air Transport Management, vol.12, issue.4, pp.197-203, 2006.

L. Bardin, , 2007.

S. D. Barrett, « The Sustainability of the Ryanair Model, International Journal of Transport Management, vol.2, issue.2, pp.89-98, 2004.

J. Baudrillard, La société de consommation : Ses mythes, ses structures, Gallimard, 2007.

J. Baudrillard and M. Guillaume, Figures de l'altérité. Paris : Descartes&Cie. Beaucham-Aligny, Marjorie, Florence Houvenaghel, et Sophie Wilhelm. 2011. « Rallyes urbains à Roubaix. De la réappropriation du territoire à l'émergence d'un tourisme alternatif ». Espaces, tourisme et loisirs, vol.292, pp.21-24, 1994.

A. Belattaf, A. Et, and . Mouloud, 2012. « Evolution, Formes et Impacts de l'activité touristique : Pour un tourisme durable ». Faculté des sciences économiques, de gestion et commerciales, Laboratoire d'économie et développement

E. Benveniste, Problèmes de linguistique générale, Gallimard, 1966.

È. Berger and P. Paillé, « Écriture impliquée, écriture du Sensible, écriture analytique : de l'implication à l'ex-plication », Recherches qualitatives Hors Série, issue.11, pp.68-90, 2011.

A. Berque, Ecoumène, introduction à l'étude des milieux humains, Belin. ---. 2010. « Logique des lieux de l'écoumène, vol.87, p.17, 2000.

L. Berthelot, « Vers un après-tourisme ? : la figure de l'itinérance récréative pour repenser le tourisme de montagne : études des pratiques et de l'expérience de l'association Grande Traversée des Alpes, Laboratoire UMR PACTE/Territoires, École Doctorale 54 Sciences de l'Homme, 2012.

M. Bertrand, F. Blot, J. Dascon, M. Gambino, J. Milian et al.,

«. Géographie and . Représentations, de la nécessité des méthodes qualitatives, vol.3, pp.316-350

J. Bessière, « Valeurs rurales et imaginaire touristique, Le tourisme local, par Rachid Amirou et Philippe Bachimon, pp.71-92, 2000.

B. Blancheton and J. Marchi, « Le tourisme ferroviaire en France, une mise en perspective historique de 1870 à nos jours, Le développement du tourisme ferroviaire en France depuis 1870 ». Histoire, économie & société 30e année, pp.2011-2027, 2011.

A. Blanco-romero and M. Blázquez-salom, « Barcelona, marca turística y antagonismo ciudadano ». présenté au Colloque international Enjeux urbains et modalités de l'action publique locale en Espagne, vol.22, 2017.

C. Blondy, L. Vacher, D. Et, and . Vye, « Les résidents secondaires, des acteurs essentiels des systèmes touristiques littoraux français ? » Territoire en mouvement -Revue de géographie et aménagement, n o 30, 2016.

R. Bogdan, Participant Observation in Organizational Settings, 1972.

M. Bonneau, « L'analyse géographique des loisirs. Présentation, vol.120, pp.479-80, 1983.

D. J. Boorstin, The image: a guide to pseudo events in America, 1961.

J. Borja, Llums i ombres de l'urbanisme de Barcelona, 2010.

J. Borja and Z. Muxí, L'espai públic: ciutat i ciutadania. Espai públic urbà 2. Barcelone : Diputació de Barcelona, 2001.

A. Bossé, « L'expérience spatiale de la visite, Tours: Université François-Rabelais, 2010.

C. Boudelaire and B. Cova, Attiser le feu du jeu postmoderne : le cas du geocatching et de ses zones liminoides, vol.4, pp.69-82, 2008.

P. Bourdeau, Fin et confins du tourisme: interroger le statut et les pratiques de la récréation contemporaine, par Hugues François, Philippe Bourdeau, et Liliane Perrin-Bensahel, pp.17-39, 2013.

P. Bourdeau and L. Berthelot, « La Décroissance pour repenser le tourisme ». L'autre voie, 2009.

J. Brachet, « Géographie du mouvement, géographie en mouvement. La mobilité comme dimension du terrain dans l'étude des migrations » présenté au Colloque À travers l'espace de la méthode : les dimensions du terrain en géographie, 2008.

L. Brown, « The Transformative Power of the International Sojourn: An Ethnographic Study of the International Student Experience, Annals of Tourism Research, vol.36, issue.3, pp.502-523, 2009.

R. Brunet, R. Ferras, H. Et, and . Théry, Les mots de la géographie: dictionnaire critique, 1992.

J. Bryon, « Tour guides as storytellers: from selling to sharing, Scandinavian Journal of Hospitality and Tourism, vol.12, issue.1, pp.27-43, 2012.

G. Burgel, La ville aujourd'hui. Paris : Hachette. BUSINESS, BFM. 2016. « 18 heures 30 sans escale, le vol le plus long du monde signé Qatar, BFM Business (blog), vol.29, 1995.
URL : https://hal.archives-ouvertes.fr/halshs-01517721

A. Buttimer, Home, reach, and the sense of place, 1980.

P. Callot, « Tourisme après-pétrole : des préférences au scénario le plus probable, Mondes en développement, vol.3, issue.163, pp.131-173, 2013.

C. Celhaiguibel, « Mobilité temporaire de temps libre : évènement exceptionnel ou routine ?, 2013.

G. Ceriani, P. Duhamel, R. Knafou, M. Et, and . Stock, « Le tourisme et la rencontre de l'autre. Voyage au pays des idées reçues, L'Autre, vol.6, issue.1, p.71, 2005.

M. Certeau and . De, L'invention du quotidien, Gallimard, 2010.

A. Chante, La géographie et le qualitatif : des rapports constants et obligatoires ». Recherches qualitatives Hors-série, pp.131-172, 2016.

A. Chapuis, . Et-sébastien, and . Jacquot, « Le touriste, le migrant et la fable cosmopolite ». Hommes et migrations, vol.1308, pp.75-84, 2014.

J. Chen, N. Et, and . Chen, « Beyond the Everyday? Rethinking Place Meanings in Tourism, Tourism Geographies, vol.19, pp.9-26, 2017.

J. Chevalier, « Le village et les migrants. Mutation professionnelle des jeunes agriculteurs et perception de l'espace rural, Études rurales, vol.58, pp.63-82, 1975.

R. Christin, Manuel de l'antitourisme, L'imaginaire voyageur ou l'expérience exotique. Paris : L'Harmattan, 2000.

A. Ciattoni and Y. Veyret, Les fondamentaux de la géographie, 2013.

S. Clarimont and V. Vlès, « Espaces publics touristiques urbains et développement durable : principes d'aménagement, usages et tensions. Une analyse à partir du cas de Barcelone (Espagne) ». Urbia -Les Cahiers du développement urbain durable, vol.10, pp.11-28, 2010.

S. Clarimont, V. Vlès, K. Et, and . Leichnig, « Les politiques de patrimonialisation des espaces fluviaux urbains : une approche comparée Pau / Saragosse » présenté dans le Colloque Fleuves et territoires, 13-14 septembre, 2013.

J. Clarke and D. Bowen, « Familiar tourists and familiar places: initial findings from the Mawddach, Academy of Marketing Conference -The Magic in Marketing. Limerick : Lisa O'Malley, 2015.

C. Gant and A. , « El Barrio Gótico de Barcelona. Planificación del pasado e imagen de marca ». Histoire de l'art, 2010.

V. Coëffé and M. Stock, et Philippe Violier. 2017. Les enjeux contemporains du tourisme: une approche géographique. Rennes : Presses universitaires de Rennes

E. Cohen, « Toward a sociology of international tourism, The tourist guide: The origins, structure and dynamics of a role, vol.39, pp.5-29, 1972.

F. Colbert and M. Cuadrado, Marketing de las artes y la cultura. Barcelona : Ariel. Comissió d'ordenació territorial metropolitana de Barcelona. 2010. « Pla territorial metropolità de Barcelona -Annex II. Cartogràfic, 2003.

E. Condamines, « Du côté de chez soi? Les vacanciers fidèles de la proximité, une espèce en voie de disparition ?, 2006.

A. Condevaux, G. Djament-tran, and M. Gravari-barbas, Trajectoires des lieux et rôles des acteurs du tourisme « hors des sentiers battus ». Une analyse bibliographique ». Via Tourism Review, p.9, 2016.

I. Convery, I. Soane, T. Dutson, H. Et, and . Shaw, « Mainstreaming LEADER Delivery of the RDR in Cumbria: An Interpretative Phenomenological Analysis », Sociologia Ruralis, vol.50, issue.4, pp.370-91, 2010.

J. Corneloup, « La forme transmoderne des pratiques récréatives de nature, 2017. « Transition récréative et écologie corporelle ». Billet. Les carnets du LabEx ITEM (blog). 7 février 2017, vol.2, p.3, 2011.

C. Cosce, « 200 Years of Alcatraz History -Guided Walking Tour ». Voyage. mapsofworld.com (blog). 26 novembre, 2014.

P. Cossette, « La cartographie cognitive vue d'une perspective subjectiviste : mise à l'épreuve d'une nouvelle approche, M@n@gement, vol.11, issue.3, pp.259-81, 2008.

S. Cousin, Usages et enjeux des politiques de tourisme culturel ». Doctorat en anthropologie sociale et ethnologie, Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales (EHESS), 2003.
URL : https://hal.archives-ouvertes.fr/tel-00266547

. Cousin, B. Saskia, and . Réau, « Introduction / Un nouvel objet pour les sciences sociales françaises, pp.3-4, 2016.

J. Crola, « Le touriste et l'automobile. Du mariage d'amour au mariage de raison ?, 2011.

C. Espaces and . Espaces, , vol.108

M. Csikszentmihalyi, Flow: The Psychology of Optimal Experience: Steps Toward Enhancing the Quality of Life, 1990.

D. Cuche, La Notion de culture dans les sciences sociales. 5e éd. Repères. Paris : La Découverte, 2016.

G. M. Dann, « The tourist as a metaphor of the social world, pp.1-17, 2002.

E. Dardel, . Darroch-lozowski, R. J. Vivian, and . Silvers, Interpretive human studies: an introduction to phenomenological research, Editions du CTHS, 1982.

A. Davis, « Experiential places or places of experience? Place identity and place attachment as mechanisms for creating festival environment, vol.55, pp.49-61, 2016.

. De-maistre and . Xavier, Voyage autour de ma chambre, 2004.

J. Decroly and É. , « Introduction, Le tourisme comme expérience: regards interdisciplinaires sur le vécu touristique, pp.1-20, 2015.

J. Dedieu, G. Larguier, and J. Flem, « La guerre de succession d'Espagne, Les monarchies espagnole et française au temps de leur affrontement : milieu XVIe siècle -1714. Synthèse et documents., 191-98. Études. Perpignan : Presses universitaires de Perpignan, 2013.

O. Dehoorne, P. Duhamel, J. Gay, R. Knafou, O. Lazzarotti et al.,

A. Devanne, « Marcheurs en montagne et expérience de l'espace, École Nationale du génie rural, des eaux et des forêts, 2005.

D. Méo and . Guy, « De l'espace subjectif à l'espace objectif : l'itinéraire du labyrinthe ». Espace géographique, pp.359-73, 1990.

B. Diputació-de, « Província de Barcelona. Pla de màrqueting turístic, Diputació de Barcelona, 2012.

. Direcció-de-turisme-i-esdeveniments and . Et-gerència-d'empresa-i-turisme, « Pla estratègic de turisme de la ciutat de Barcelona. Avaluació del programa d'actuació 2010-2015 ». Rapport final d'un plan stratégique sectoriel, 2015.

F. Dobruszkes, Compagnies low cost européennes et aéroports secondaires: quelles dépendances pour quel développement régional ». Les cahiers scientifiques du transport, vol.47, pp.39-59, 2005.

G. Dubois and J. Ceron, « Enjeux sociaux et environnementaux du développement du tourisme urbain ». Revue d'économie régionale & urbaine, vol.5, pp.831-60, 2001.

G. Dubois, P. Peeters, J. Ceron, S. Et, and . Gössling, « The future tourism mobility of the world population: Emission growth versus climate policy, Transportation Research Part A: Policy and Practice, vol.45, issue.10, pp.1031-1073, 2011.

C. Duchêne-lacroix, Éléments pour une typologie des pratiques plurirésidentielles et d'un habiter multilocal, pp.151-67, 2013.

A. Duhamel, « Corps, espace, monde. enjeu(x) de l'objet de la géographie, L'Information géographique, vol.78, issue.1, pp.27-43, 2014.

P. Duhamel, Au fondement du tourisme : Habiter autrement le Monde, vol.29, pp.75-90, 2003.
URL : https://hal.archives-ouvertes.fr/hal-01866019

J. Dumazedier, Vers une civilisation du loisir ? Paris : Editions du Seuil, 1963.

S. Dupré, Perceptions et représentations géographiques : un outil pour aménager les forêts touristifiées ? ». Théoros, vol.25, pp.53-61, 2006.

C. Ealham, Barcelone contre ses habitants: 1835-1936, quartiers ouvriers de la révolution, Collectif des métiers de l'édition, 2014.

T. Edensor, « Performing tourism, staging tourism. (Re)producing tourist space and practice, Tourist studies, vol.1, issue.1, pp.59-81, 2001.

N. Elias and E. Dunning, Sport et civilisation: la violence maîtrisée, 1994.

M. Equipe, Tourismes 2. Moments de lieux, 2005.

J. Esteban, « La Regió Metropolitana de Barcelona, vol.39, pp.31-41, 2003.

. Eurostat, Site de la Commision Européenne, NUTS -Nomenclature des Unités Territoriales Statistiques ». Institutionnel, 2015.

N. Fabry and V. Picon-lefebvre, Narrations touristiques et fabrique des territoires. Quand tourisme, loisirs et consommation réécrivent la ville, par Nathalie Fabry, Virginie Picon-Lefebvre, et Benjamin Pradel, 5-18. Critiques & Cités
URL : https://hal.archives-ouvertes.fr/hal-01243279

B. Fallery and F. Rodhain, « Quatre approches pour l'analyse de données textuelles : lexicale, linguistique, cognitive, thématique, pp.1-16, 2007.

M. Feifer, Going places: the ways of the tourist from Imperial Rome to the present day, 1985.

P. Flowers, B. Duncan, C. Et, and . Knussen, « Re-Appraising HIV Testing: An Exploration of the Psychosocial Costs and Benefits Associated with Learning One's HIV Status in a Purposive Sample of Scottish Gay Men, British Journal of Health Psychology, vol.8, issue.2, pp.179-94, 2003.

A. Frémont, « Recherches sur l'espace vécu, Espace géographique, vol.3, issue.3, pp.231-269, 1974.

B. Fricau, « La mise en scène à des fins touristiques des espaces publics urbains, 2008.

P. Fullana and S. Ayuso, Turismo sostenible, 2002.

T. Gale, « Urban Beaches, Virtual Worlds and "The End of Tourism, ». Mobilities, vol.4, issue.1, pp.119-157, 2009.

B. Gambiasi and D. Vialle, « La Rochelle, terre d'expérimentation de nouvelles expériences touristiques ». Espaces, tourisme et loisirs, vol.292, pp.14-20, 2011.

S. Gamblin, Trois expériences égyptiennes de la rencontre touristique, vol.4, pp.81-102, 2006.

J. Gay, « Transport et mise en tourisme du monde, Cahiers de géographie, vol.4, pp.11-22, 2006.

M. Gellereau, « Entre récit scientifique et récit de fiction : le discours sur le « pays noir » dans l'accompagnement des visiteurs sur les sites miniers, Les mises en scène de la visite guidée. Communication et Civilisation. Paris : L'Harmattan, vol.2, pp.545-54, 2005.

A. Germain, « La redécouverte de l'espace public : regards d'architectes et de sociologues, Espaces publics, architecture et urbanité de part et d'autre de l'Atlantique, par François Thomas, pp.25-31, 2002.

L. J. Gilkinson, « An Interpretative Phenomenological of Refugees' Experiences of Psychological Therapy for Trauma, Psychologie clinique, 2009.

A. Girod, « Retrouver le temps de la découverte par la route ». Espace, tourisme & loisirs, Cahiers Espaces, vol.108, 2011.

E. Goffman, La mise en scène de la vie quotidienne, Les relations en public, vol.2, 1996.

J. Gold, « Le tourisme de proximité : intelligence collective et gouvernance partagée ». Voyageons autrement, 2010.

A. Gombault, Tourisme et création : les hypermodernes ». Mondes du tourisme, vol.4, pp.18-35, 2011.

S. Gössling, C. B. Hansson, O. Hörstmeier, S. Et, and . Saggel, « Ecological Footprint Analysis as a Tool to Assess Tourism Sustainability », Ecological Economics, vol.43, issue.2-3, pp.199-211, 2002.

R. Govers, E. Van-hecke, and P. Cabus, « Delineating tourism. Defining the usual environment, Annals of tourism research, vol.35, issue.4, pp.1053-73, 2008.

N. Graburn, Hosts and guests : the Anthropology of Tourism, par Valene L Smith, Tourism : the Sacred Journey, pp.19-39, 1989.

S. Gravereau, Artistes et collectifs d'artistes à Belleville, pp.95-108, 1990.

T. Griffin, « Immigrant Hosts and Intra-Regional Travel ». Tourism Geographies, vol.19, pp.44-62, 2017.

L. Guàrdia, « Barcelona Visió 2020, una proposta estratègica ». Barcelona : Associació Pla Estratègic de Barcelona, 2010.

J. Guedon, « Approches de la notion de proximité en sciences sociales ». Rapport, École de Management de Normandie, 2005.

C. Guibert, Les déterminants dispositionnels du "touriste pluriel". Expériences, socialisations et contextes. » SociologieS, p.17, 2016.

J. Habermas, L'espace public, ans après ». Quaderni, Les espaces publics, vol.18, pp.161-91, 1992.

M. Haldrup and E. Baerenholdt, « Tourist experience design, Desing research: synergies from interdisciplinary perspectives, pp.187-200, 2011.

M. Haldrup and J. Larsen, Tourism, performance and the everyday: consuming the Orient, 2009.

A. Hallin and P. Dobers, Uncovering the Political Dimension of Guided Tours in Stockholm, Scandinavian Journal of Hospitality and Tourism, vol.12, issue.1, pp.8-26, 2012.

D. Harvey, The condition of postmodernity. An enquiry into the origins of cultural change, 1990.

O. Malden and C. ,

E. Hatt, Requalifier les stations touristiques contemporaines : une approche des espaces publics. Application à Gourette et Seignosse-Océan ». Thèse en aménagement et urbanisme, 2011.
URL : https://hal.archives-ouvertes.fr/tel-00683463

E. Hatt, V. Vlès, S. Clarimont, G. Et, and . Deletraz, Retour sur images. Les stations touristiques de Seignosse et Gourette sous le regard des touristes ». EspacesTemps. net, Association Espaces Temps, 2011.
URL : https://hal.archives-ouvertes.fr/hal-01558581

R. A. Hayton, « Who Am I and What Do I Want?, Using Interpretative Phenomenological Analysis to Investigate the Experiences of Young Men Growing up in a Rural Community: Reflections on Identity and Aspirations. » Psychologie éducative appliquée, 2009.

M. Henry, « Phénoménologie non-intentionnelle : une tâche de la phénoménologie à venir, L'intentionnalité en question. Entre phénoménologie et recherches cognitives, par Dominique Janicaud, pp.383-97, 1995.

X. Hernàndez, Barcelona, història d'una ciutat: aproximació didàctica, Llibres de l'Index, 2001.

J. Holloway and . Christopher, « The Guided Tour a Sociological Approach, Annals of Tourism Research, vol.8, issue.3, pp.377-402, 1981.

H. Cary and S. , « The tourist moment, Annals of tourism research, vol.31, issue.1, pp.64-71, 2004.

C. Honoré, Elogio a la lentitud, 2005.

D. Houssin, « Vers la fin du pétrole ?, Etudes, vol.11, issue.403, pp.463-474, 2005.

A. Hoyaux, « Entre construction territoriale et constitution ontologique de l'habitant : Introduction épistémologique aux apports de la phénoménologie au concept d'habiter, 2002.

, Pragmatique phénoménologique des constructions territoriales et idéologiques dans les discours d'habitants ». L'espace géographique, vol.35, pp.73-88, 2006.

, « Corps en place, vol.80, p.11, 2016.

G. Hughes, The Cultural Constraints of Sustainable Tourism ». Tourism Management, vol.16, pp.49-60, 1995.

K. Hughes, « Tourist satisfaction: A guided "cultural" tour in north queensland, Australian psychologist, vol.26, issue.3, pp.166-71, 1991.

E. Husserl, Méditations cartésiennes : introduction à la phénoménologie. Bibliothèque des textes philosophiques, 1953.

T. Ingold, The perception of the environment: essays on livelihood, dwelling and skill, 2011.

, New York : Routledge. Institut d'Estadística de Catalunya, « IDESCAT », 2018.

. Jackson, G. N. Mervyn, C. L. White, and . Schmierer, « Tourism experiences within an attributional framework, Annals of tourism research, vol.23, issue.4, pp.798-810, 1996.

D. Jacobi and A. Meunier, « Au service du projet éducatif de l'exposition : l'interprétation ». La lettre de l'OCIM, vol.61, pp.3-7, 1999.

J. Jeuring, Discursive contradictions in regional tourism marketing strategies: the case of Fryslân, vol.5, pp.65-75, 2015.

. Jiménez, L. Sole, and . Prats, « El turismo en Cataluña: evolución histórica y retos de futuro », Pasos. Revista de turismo y patrimonio cultural, vol.4, issue.2, pp.153-74, 2006.

D. Jodelet, Folies et représentations sociales. Les classiques des sciences sociales, 1989.

M. Jonasson and N. Scherle, « Performing co-produced guided tours, Scandinavian Journal of Hospitality and Tourism, vol.12, issue.1, pp.55-73, 2012.

I. Joseph, « Reprendre la rue, Espace public et culture dramatique, par Isaac Joseph, pp.11-35, 1995.

S. Juan, Méthodes de recherche en siences socio-humaines. Exploration critique des techniques, 1999.

S. Juguet, « Qu'est-ce qu'une ville ludique et surprenante ? » Dans Colloque Tourisme urbain, patrimoine et qualité urbaine en Europe, Conférence Nationale Permenente du Tourisme Urbain et AVEC, pp.26-29, 2009.

C. Jutant, « S'ajuster, interpréter et qualifier une pratique culturelle, 2011.

M. Kaaristo and S. Rhoden, « Everyday Life and Water Tourism Mobilities: Mundane Aspects of Canal Travel, Tourism Geographies, vol.19, pp.78-95, 2017.

B. Kadri and M. Bondarenko, « L'expérience touristique : la complexité conceptuelle et le pragmatisme de la mise en scène, Le tourisme comme expérience: regards interdisciplinaires sur le vécu touristique, par Jean-Michel Decroly, 1-20. Collection Tourisme, 2015.

K. Gustavsson, A. Tina, and . Hallin, « Guiding in the city of tomorrow: materializing the future through future and present components, Scandinavian Journal of Hospitality and Tourism, vol.13, issue.2, pp.127-165, 2013.

L. Banque-mondiale, « Transport aérien, voyageurs transportés, 2016.

M. Laliberté, Au lieu de penser produit, penser expérience ». Réseau de Veille en Tourisme. La référence québécoise en information sur les tendances touristiques internationales (blog), 2009.

E. Lambert, J. Julia, and J. Deramond, « La ville en live. Itinéraires numériques et artistiques à travers le patrimoine urbain, 2015.

G. Lanteri-laura, Phénoménologie de la subjectivité, 1968.

J. Larsen and J. W. Meged, « Tourists co-producing guided tours, Scandinavian Journal of Hospitality and Tourism, vol.13, issue.2, pp.88-102, 2013.

S. Lash, Sociology of postmodernism. Reprint. International library of sociology, 1990.

S. Lash and J. Urry, Economies of signs & space, 1994.

S. Lavadinho, Le renouveau de la marche urbaine. Terrains, acteurs et politiques ». Thèse en géographie, Lyon : Ecole Normale Supérieure Lettres et Sciences Humaines, 2011.
URL : https://hal.archives-ouvertes.fr/tel-00737160

O. Lazzarotti, Habiter ». Science. Hypergéo, 2015.
URL : https://hal.archives-ouvertes.fr/hal-02342928

A. Lefebvre and A. Lefebvre, « Une visite guidée par les pairs dans le Vieux Montréal, Canadian Journal of Education / Revue canadienne de l'éducation, vol.16, issue.3, pp.313-343, 1991.

K. Leichnig, La patrimonialisation des espaces fluviaux urbains et l'expérience des usagers, visiteurs et habitants. Une approche comparée Pau (France) et Saragosse (Espagne) ». Géographie et aménagement du territoire, 2015.

C. Lenoir-anselme and . Le-mirail, « Mises en scènes des villes : métropolisation et construction de l'image de la ville, 2008.

S. Leroux, « Le rapport à l'autre à travers le rapport à l'espace : l'exemple du tourisme français à Marrakech, 2008.

, « Les missions de l'association, Promenades Urbaines, 2016.

C. Lévêque, « Les camping-caristes, des touristes en quête de liberté ». Espace, tourisme & loisirs, Cahiers Espaces, vol.108, 2011.

A. Levitte, « La perception des objets quotidiens dans l'espace urbain, Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales (EHESS), 2010.

A. A. Lew, « Nostalgia for the Family Holiday Vacation », Tourism Geographies, vol.12, issue.4, pp.568-71, 2010.

J. Loubet-del-bayle, Initiation aux méthodes des sciences sociales, L'Harmattan, 2000.

M. Lussault, « Le tourisme, un genre commun, Mondes urbains du tourisme, par Philippe Duhamel et Rémy Knafou, pp.333-382, 2007.

D. Maccannell, « Staged authenticity: arrangements of social space in tourist settings, The American journal of sociology, vol.79, issue.3, pp.589-603, 1973.

B. Mairie-de, « CartoBCN ». Institutionnel. CartoBCN, 2017.

. Mairie-de-barcelone, . Et-turisme-de, and . Barcelona, Pla Estratègic de Turisme de la ciutat de Barcelona: Mesura de Govern, 2010.

P. Malighetti, S. Paleari, R. Et, and . Redondi, « Pricing Strategies of Low-Cost Airlines: The Ryanair Case Study », Journal of Air Transport Management, vol.15, issue.4, pp.195-203, 2009.

E. Mann and C. Abraham, « The Role of Affect in UK Commuters' Travel Mode Choices: An Interpretative Phenomenological Analysis, British Journal of Psychology, vol.97, issue.2, pp.155-76, 2006.

N. Martin, P. Bourdeau, and J. Daller, Les migrations d'agrément, 2012.

D. Massey, For space, 2005.
URL : https://hal.archives-ouvertes.fr/hal-00131451

M. Merleau-ponty, Phénoménologie de la perception, Gallimard. ---. 1985. L'OEil et l'Esprit. Paris : Gallimard, 1945.

C. Meyor, « Le sens et la valeur de l'approche phénoménologique, Recherches qualitatives, Actes du colloque « Approches qualitatives et recherche interculturelle : bien comprendre pour mieux intervenir », Hors Série, pp.103-121, 2007.

F. Michel, « L'ailleurs chez soi : tourisme de proximité et exotisme à domicile ». L'autre voie, 2012.

M. Miles and A. M. Huberman, Analyse des données qualitatives, 2007.

J. Morera and . Claude, Histoire de la Catalogne: au-delà et en deçà des Pyrénées. Collection Horizons, L'Harmattan, 1992.

C. Morissonneau and D. Sirois, « La quête du sens et du vécu : la phénoménologie en géographie, Cahiers de géographie du Québec, vol.29, issue.77, pp.317-341, 1985.

F. Muñoz, « La epistemología y el turismo, Anuario Turismo y Sociedad, vol.15, pp.187-203, 2015.

N. Nachouane and . Eddine, Le cas de l'artisanat dans la médina de Marrakech á la lumière des experiences espagnoles, Murcie et Granade [La puesta en valor turística del patrimonio cultural inmaterial: retos, contextos y estrategias de intervención. El caso del artesanado tradicional en la medina de Marrakech a la luz de las experiencias españolas, La mise en tourisme du patrimonie immatériel: enjeux, contextes et logiques d'acteurs, 2015.

H. Norberg-hodge, « De la dependencia mundial a la interdependencia local, Colectivo Revista Silence, pp.80-139, 2006.

P. O'brien and R. Tribe, « Exploring Polish Migrants' Adaptation to Life in the UK: An Interpretative Phenomenological Analysis, International Journal of Culture and Mental Health, vol.7, issue.4, pp.439-51, 2014.

, « Comprende le tourisme: Glossaire de base ». Organisation Mondiale du Tourisme OMT, Organisation Mondiale du Tourisme, 2018.

C. Origet-du-cluzeau, « De l'auto-stop au covoiturage ». Espace, tourisme & loisirs, Cahiers Espaces, vol.108, 2011.

D. Overend, « Performing Sites: Illusion and Authenticity in the Spatial Stories of the Guided Tour, Scandinavian Journal of Hospitality and Tourism, vol.12, issue.1, pp.44-54, 2012.

P. Paillé and A. Mucchielli, L'analyse qualitative en sciences humaines et sociales. 4e éd, 2016.

P. Rubio and . Saida, Destinació BCN: història del turisme a la ciutat de Barcelona, 2016.

E. Pamart, Territorialisation culturelle et poïétique d'un espace intercommunal. Le cas d'Ouest Provence et la régie culturelle Scènes et Cinés ». Avignon : Université d'Avignon et des Pays de Vaucluse, 2011.

R. Pazini, F. C. Manosso, and C. Bizinelli, et José Manoel Gonçalves Gândara. 2015. « Turismo receptivo: uma análise dos city tours de Curitiba, vol.16, pp.599-628

P. Pearce, « The experience of visiting home and familiar places, Annals of tourism research, vol.39, issue.2, pp.1024-1071, 2012.

P. Pearce and M. Kang, « The effects of prior and recent experience on continuing interest in tourist settings, Annals of Tourism Research, vol.36, issue.2, pp.172-90, 2009.

J. Peñarroja, Edificis viatgers de, 2007.

E. M. Pereira, J. Et-reidar, and . Mykletun, « Guides as Contributors to Sustainable Tourism? A Case Study from the Amazon, Scandinavian Journal of Hospitality and Tourism, vol.12, issue.1, pp.74-94, 2012.

J. Petiteau, « La méthode des itinéraires ou la mémoire involontaire, 2006.

A. De-biase,

P. Bonnin, Colloque Habiter dans sa poétique première, 1-8 septembre, 2006.

J. Petiteau and E. Pasquier, « La méthode des itinéraires : récits et parcours, pp.63-78, 2001.

I. Pietkiewicz and J. A. Smith, « Praktyczny przewodnik interpretacyjnej analizy fenomenologicznej w badaniach jako?ciowych w psychologii (A practical guide to using Interpretative Phenomenological Analysis in qualitative research psychology) », Czasopismo Psychologiczne, vol.18, issue.2, pp.361-69, 2012.

B. Pine, J. H. Joseph, and . Gilmore, « Welcome to the Experience Economy, Harvard Business Review, vol.76, issue.4, pp.97-105, 1998.

P. Pinon, Lire et composer l'espace public. Paris : Les Editions du STU -Ministère de l'équipement, du logement, des transports et de la mer, 1991.

J. Poulain, Les patrimoines gastronomiques et leurs valorisations touristiques, pp.157-84, 2000.

B. Pradel, G. Simon, D. Et, and . Lefrançois, « L'influence du tourisme sur l'expérience quotidienne de la mobilité, Narrations touristiques et fabrique des territoires. Quand tourisme, loisirs et consommation réécrivent la ville, par Nathalie Fabry, Virginie Picon-Lefebvre, et Benjamin Pradel, pp.181-202, 2015.

. «-professionals-turisme-de-barcelona, Barcelona Turisme, 2017.

. Quarta-tinència-d'alcaldia, . Àrea, and . Ecologia, Impuls del procés participatiu sobre el model turístic de Barcelona: mesura de govern, 2015.

R. Muro, . Verónica, . Et-rocío-sierra, and . Carbonell, Barcelona insólita y secreta, 2008.

«. Recréation, Géoconfluences. Vocabulaire et notions générales, 2011.

J. Rémy, « L'implication paradoxale dans l'expérience touristique, Le tourisme local, par Rachid Amirou et Philippe Bachimon, pp.29-50, 2000.

D. Retaillé, Les Lieux de la mondialisation, 2012.

J. Ribera and . Manel, « Bases estratègiques del Pla de Màrqueting turístic de Barcelona ». Turisme BCN2015, 2010.

L. Richards, Handling qualitative data: a practical guide, 2005.

G. Ritzer and A. Liska, « McDisneyization and Post-Tourism. Complementary perspectives on contemporary tourism, Touring cultures: transformations of travel and theory, par Chris Rojek et John Urry, pp.96-109, 2002.

R. Rodríguez, Hermenéutica y subjetividad. Ensayos sobre Heidegger, 1993.

J. Rogers, Crossing an Administrative Boundary: A New Approach to Leaving the Usual Domestic Environment, 2002.

L. Roura-i-aulinas, « Histoire nationale et histoire régionale en Espagne, XIXe et XXe siècles. Le cas de la Catalogne, pp.211-235, 2006.

J. Salanskis, Les Belles Lettres, vol.1, 1997.

A. Sanguin, « La géographie humaniste ou l'approche phénoménologique des lieux, des paysages et des espaces, Annales de Géographie, vol.501, pp.560-87, 1981.

M. Santos, La Naturaleza del espacio: técnica y tiempo, razón y emoción, 2000.

C. J. Schmidt, « The Guided Tour: Insulated Adventure », Journal of Contemporary Ethnography, vol.7, issue.4, pp.441-67, 1979.

C. O. Schrag, The Self after Postmodernity, 1997.

A. Schütz, La construcción significativa del mundo social. Introducción a la sociología comprensiva, Le chercheur et le quotidien : Phénoménologie des sciences sociales. Méridiens, 1993.

D. Seamon, A Geography of the Lifeworld: Movement, Rest, and Encounter. New York : St. Martin's Press, pp.148-65, 1979.

Y. Sencébé, M. Hilal, B. Schmitt, E. Bonnet, B. Collet et al., Analyse des processus d'ancrage et des formes de territorialité des populations marquées par l'éclatement de leur lieu de travail et de résidence dans les communes à la périphérie des pôles urbains. » Working paper. Paris: Ministère de l'Equipement, des Transports et du Logement,Direction Générale de l'Urbanisme, de l'Habitat et de la Construction, 2002.

E. Shils, Center and periphery: essays in macrosociology. Reprint. Selected papers of Edward Shils 2, 1975.

J. A. Smith, « Towards a Relational Self: Social Engagement during Pregnancy and Psychological Preparation for Motherhood, The British Journal of Social Psychology, vol.38, issue.4, pp.409-435, 1999.

J. A. Smith, « Reflecting on the development of interpretative phenomenological analysis and its contribution to qualitative research in psychology, 2011. « Evaluating the Contribution of Interpretative Phenomenological Analysis, vol.1, pp.9-27, 2004.

J. A. Smith, P. Flowers, and M. Larkin, Interpretative phenomenological analysis. Theory, method and research, 2009.

J. A. Smith, M. Et, and . Osborn, « History and theoretical background, Qualitative Psychology: A Practical Guide to Research Methods, édité par Jonathan A. Smith, pp.25-52, 2015.

M. Smith, N. Macleod, M. H. Et, and . Robenson, Key concepts in Tourist Studies, 2010.

S. L. Smith, « How far is far enough? Operationalizing the concept of usual environment in tourism definitions », Tourism Analysis, vol.4, pp.137-180, 1999.

V. L. Smith, Hosts and Guests: The Anthropology of Tourism, 1989.

M. Sogues, « Pla territorial parcial de la regió metropolitana de Barcelona ». Territori, 2010.

E. Soja, Thirdspace. Journeys to LA and other real-and-imagined places, 1996.

B. Sokoloff, Barcelone ou comment refaire une ville, 1999.

B. Soulé, « Observation participante ou participation observante? Usages et justifications de la notion de participation observante en sciences sociales », Recherches qualitatives, vol.27, issue.1, pp.127-140, 2007.

M. Stock, Théories de l'habiter. Questionnements, 2007.

M. Villes, T. Lussault, and . Paquot, , pp.103-128

. Stock, . Mathis, L. Et, and . Lucas, La double révolution urbaine du tourisme ». Espaces et sociétés, Espaces et sociétés, vol.3, pp.15-30, 2012.

B. B. Szytniewski, . Bas-spierings, M. Et, and . Van-der-velde, « Socio-Cultural Proximity, Daily Life and Shopping Tourism in the Dutch-German Border Region, Tourism Geographies, vol.19, pp.63-77, 2017.

D. Talbot, « L'approche par la proximité : quelques hypothèses et éléments de définitions, vol.25, 2009.

S. J. Taylor, R. Et, and . Bogdan, Introducción a los métodos cualitativos de investigación, 1987.

X. Theros, Tots els meus carrers, 2014.

J. Thibaud, « Des modes d'existence de la marche urbaine, Marcher en ville : faire corps, prendre corps, donner corps aux ambiances urbaines, par Rachel Thomas, pp.29-46, 2010.

P. Tizon, « Qu'est-ce que le territoire ?, Dans Les territoires du quotidien, par Guy Di Méo, pp.17-34, 1996.

Y. Tuan and . Fu, Topophilia. A study of environmental perception, attitudes and values, 1990.

V. W. Tung, J. R. Sun, and . Brent-ritchie, Exploring the essence of memorable tourism experiences, Annals of tourism research, vol.38, issue.4, pp.1367-86, 2011.

. Turisme-de-barcelona, . Et-diputació-de, and . Barcelona, « Estadístiques de turisme a Barcelona i comarques, 2013.

D. Turisme-de-barcelona, . De-barcelona, . Et-ajuntament-de, and . Barcelona, « Estadístiques de turisme, 2016b. « Estadístiques de turisme 2016, 2015.

. «-turisme-i, Agenda a prop de Barcelona ». s. d

J. Urbain, L'idiot du voyage. Histoires de touristes, 2002.

N. Uriely, « The tourist experience, Annals of tourism research, vol.32, issue.1, pp.199-216, 2005.

N. Uriely, Y. Yonay, D. Et, and . Simchai, « Backpacking experiences: a type and form analysis, Annals of Tourism Research, vol.29, issue.2, pp.520-558, 2002.

J. Urry and J. Larsen, The tourist gaze 3.0. 3ème, 2011.

L. Vacher, « Réflexion géographique sur la distance, une approche par les pratiques de tourisme, Habilitation à Diriger des Recherches, 2014.

J. Valentin, F. Georges, Y. Boumenir, D. Et, and . Dresp-langley, « Espaces virtuels et pré-expérience de l'espace géographique, vol.25, pp.9-32, 2011.

H. Vergopoulos, Tourisme et curiosités. Approche communicationnelle du légendaire dans les guides de voyage imprimés, 2010.

, « Être touriste chez soi. Le tourisme comme modèle socioculturel d'appropriation du territoire quotidien, 2011. « L'insolite dans les guides touristiques : Voyage en 'Pataxie ». Mondes du tourisme, vol.4, pp.77-91, 2013.

H. Vergopoulos and E. Flon, « L'expérience touristique dans les guides : une subjectivité à lire, écrire et raconter, 2012.

H. Verlomme, , pp.11-16, 2008.

J. Viard, La richesse des vacances ». Sciences Humaines, vol.92, pp.36-39, 1999.

M. Viollet, « Les comportements du spectateur comme enjeux de l'art contemporain ». Thèse en art et histoire de l'art Toulouse : Université de Toulouse 2 Le Mirail, 2011.

V. 2. Vlès and . Le-tourisme-dans-la-ville, « Nuovi scenari per l'attrattività delle città turistiche: un'azione limitativa per il progetto urbano, Nuovi scenari per l'attrattività delle città e dei territori: dibattiti, progetti e strategie in contesti metropolitani mondiali, édité par Patrizia Ingallina, vol.3, pp.14-25, 2010.

V. Vlès, V. Berdoulay, S. Et, and . Clarimont, « Espaces publics et mise en scène de la ville touristique, 2005.

V. Vlès, S. Clarimont, E. Et, and . Hatt, Une articulation à parfaire, Tourisme durable, ville durable, vol.110, pp.154-63, 2011.

B. Waldenfels, Topographie de l'étranger : études pour une phénoménologie de l'étranger, 2009.

P. Wanlin, « L'analyse de contenu comme méthode d'analyse qualitative d'entretiens : une comparaison entre les traitements manuels et l'utilisation de logiciels », Recherches qualitatives Hors Série, issue.3, pp.243-72, 2007.

A. Watremez, « Le patrimoine des Avignonnais : la construction du caractère patrimonial de la ville par ses habitants ». Thèse en sciences de l'information et de la communication, 2009.

E. Wickens, « The sacred and the profane, Annals of tourism research, vol.29, issue.3, pp.834-51, 2002.

J. Widtfeldt-meged, « The guided tour: a co-produced tourism performance, 2010.

Y. Winkin, « L'observation participante est-elle un leurre ? » Communication et organisation, p.12, 1997.

M. Wolff, J. Burkhardt, L. Et-concepción-de, and . Garza, « Analyse exploratoire de " points de vue " : une contribution pour outiller les processus de conception, Le travail humain, vol.68, issue.3, 2005.

M. Zillinger, M. Jonasson, P. Et, and . Adolfsson, Scandinavian Journal of Hospitality and Tourism, vol.12, issue.1, pp.1-7, 2012.

. Vi, Guide d'entretien pour les visiteurs Tableau 33. Guide d'entretien destinée aux visiteurs

, Pouvez-vous me parler de la visite depuis le moment où vous avez pris la décision de la faire jusqu'au moment où vous l'avez faite ?

, Pourriez-vous me parler de trois moments ou lieux dont vous vous rappelez ? Répliaue : Pourquoi avez-vous choisi ces moments/lieux-là ?

, Aviez-vous des attentes particulières avant de faire la visite ?

, Pouvez-vous me parler de ce que vous faites d'habitude dans les lieux que nous avons visités ?

, La visite vous a-t-elle fait penser à une anecdote ou situation de votre vie ?

, Comment avez-vous gardé le souvenir de la visite ? Pouvez-vous me parler d'autres visites du même type où vous avez participé ?

, B. Les pratiques touristiques « classiques

, Pouvez-vous me parler de vous quand vous voyagez, quand vous faites du tourisme ? Réplique : Comment choisissez-vous vos destinations, quels types de voyages faites-vous ?

, Pouvez-vous me parler d'un bon moment dont vous vous souvenez particulièrement de l'un de vos voyages ?

, Pouvez-vous me parler d'un moment pour oublier ?

, Comment gardez-vous le souvenir de vos voyages ?

, Comment définiriez-vous, avec vos mots, un voyage ?

, Pouvez-vous m'expliquer un jour de voyage idéal pour vous ?

. Parlez-moi-de-votre-lieu-préféré-dans-le-monde,

, Parlez-moi de l'endroit où vous vous sentez ou bien où vous vous êtes senti moins à l'aise, moins rassuré

, Y a-t-il un lieu où vous voudriez aller avant de quitter ce monde ? Réplique : Pourquoi ?

, Quand on vous demande d'où vous êtes, qu'est-ce que vous répondez ? Réplique : Pourquoi ?

, Le voyage est un déplacement psychologique par le dépaysement (différence valorisée face à la distance). Épanouissement, ouverture. Aller se changer les idées. Changement de perspective. Voyage multidirectionnel : dans l'espace, dans le temps, vers soimême, Processus introspectif

, En vacances, plutôt que changer de lieu, changer de rythme. Organisation des grands traits en amont, détails du planning sur place, après la mesure des distances et la création de repères

, La proximité, destination et outil Proximité, week-end chez des amis ou à 30km

F. Espagne,

, La proximité incite la répétition

, Proximité minimale nécessaire pour saisir les lieux, pour comprendre l'objet de la visite. Conscience de l'intérêt des espaces de proximité. Fierté et intérêt touristique

, La profondeur de l'expérience du voyage et de la visite Une expérience inoubliable repose sur les émotions éprouvées et transcende vers les lieux où elle est vécue

, La marche, moyen d'immersion

, Promenade, valeur ajoutée de l'explication (ennui)

, Improvisation et autonomie. Sortir hors des sentiers battus (sans regrets). Découverte à son propre rythme

, Le voyageur en voyage organisé : à la fois contraint et libéré. Accès aux lieux fermés

. Le, Voir de ses propres yeux. Convergence de regards animés de curiosité. Chaque voyage est unique. Les éléments psychologiques et environnementaux (contexte personnel, mise en scène et ambiance) conditionnent l'expérience de visite

C. Connaître and . Pourquoi, Expériences précédentes participent à l'expérience présente (imagination)

. Passe-temps and . Ludique,

, La différence dans le vécu d'une même pratique réalisée de manière habituelle ou exceptionnelle se mesure par le plaisir

, Le caractère du visiteur (impatience) impacte son quotidien et ses voyages

, Hors-saison, plus facile de vivre le rythme quotidien de la destination

, Déconnexion des préoccupations quotidiennes

, Visiteur hybride qui visite et travaille simultanément

, Lorsque le voyage devient routine, des tensions peuvent émerger. Routine selon la pratique soit ponctuelle ou quotidienne

, Visiter des lieux familiers, difficile d'adopter le regard du touriste

, Apprendre à regarder autrement. Redécouverte. Surprise. Promenade (voyage quotidien)

, Très habitué. Tous les quartiers et toutes les périodes historiques (répétition)

, Destination et lieux visités Lieux incontournables, où 'il faut aller' et destinations idéalisées. Motivation profonde pour visiter un lieu

, Proximité et familiarité très intense avec les lieux

, Toujours des mystères cachés à découvrir dans une grande ville. Destinations diverses et différentes. Quête de la nouveauté

, Mondialisation, peu de différences entre les lieux, les gens

, Zone non touristique. Construction du parcours à fur et à mesure (voiture)

, Être quelque part où il est à l'aise (pas aller là où « il faut » aller)

, Titre atypique (valorisation du moche)

, Arguments touristiques des promoteurs, destinations irréelles. Le vécu est réel

, Massification (vécue chez soi, pas en voyageant ailleurs)

, Tout individu est libre de se déplacer (biographie de migrant)

«. Faire, Catégorisation des destinations (faciles/compliquées selon leur accessibilité). Catégorisation des destinations (faciles/compliquées selon les risques)

, Destinations de proximité culturelle

, Le guide permet de regarder là où il faut

, Les objets insolites restent dans la mémoire

, Visite guidée, enchaînement de curiosités et anecdotes diverses dont le tronc commun est la rue. Anecdotes attachées aux lieux

, Un visiteur visite un lieu au moment précis où il est prêt (flow)

, Le visiteur, envies, attitudes, intérêts

. Voyager, besoin humain primitif de quête de plaisir et de tranquillité Voyage

. L'origine and . Le-bagage,

, Insouciance (parenthèse dans sa vie quotidienne, se laisser aller)

, Voyage en saison (contrainte de l'organisation du temps travail-vacances) Intérêt par la thématique (accord entre les intérêts personnels et l'offre existante). Source complémentaire à la littérature

, Très organisé

, Le visiteur et ses interactions avec l'Autre

«. Touriste, et population locale Immersion dans le mode de vie local

, Comprendre les lieux visités à travers la manière dont les gens qui les habitent interagissent avec ces lieux. Visiteur, accès privilégié à la destination par rapport au résident. Les résidents passent à côté des détails extraordinaires, AirBnb chez l'habitant apprécié, pas d'appartement touristique

, Adaptation au rythme local. Rejet initial des contrastes. Besoin d'un temps d'adaptation

, Jouer le rôle du guide face aux visiteurs étrangers

. Ambassadeur/ambassadrice,

, Accès direct à la source d'information (le guide)

, Groupe réduit : échange dynamique avec la guide

/. Contredire,

, Le voyageur et ses interactions avec l'Autre 4.2. Partager l'expérience : les autres visiteurs, le groupe touristique et autres Tranquillité

, Apprécie la rencontre (ponctuelle) avec d'autres visiteurs

, Prendre plaisir à voir l'autre découvrir une destination pour la première fois

«. Sac-À-dos,

, Voyager en famille (avec les enfants)

, La situation personnelle (enfants) conditionne les possibilités

, Dans un grand groupe, le visiteur s'éloigne de la destination

, Se déplacer et suivre les explications au milieu de la foule (le système audio permet d'être éparpillé)

, Avis des voyageurs. Échanges pendant (instantanés) et après le voyage. Diffusion de l'image perçue de la destination

, Partage instantané d'expériences (réseaux sociaux)

, Forme de transmission orale

. ***, Ahora queremos hacer la de los cementerios, queremos hacer una que hay de brujería y todo esto así en Barcelona

. La-del-metro,

I. Bueno and . Haciendo,

. ***,

H. Mira and . Caza, Soy su mochila. Entonces, nos dio por la caza. Anteriormente, cuando los niños eran muy pequeños, íbamos a pescar con su tío, ahí en Masnou. Tenían una barquita, iban a pescar, el fin de semana, bueno. Después, le dio por la pesca, y no me veas

*. and .. , Después a él le gustan mucho los minerales, los fósiles, todo esto. Pues claro, todo esto también hace que nos desplacemos, ¿no? Y vayamos

, Detector de metalls

, Aquí a la montaña

. Y. Llocs, L. Bueno, and . Último,

. ***,

, Normalmente es abril, finales de marzo -abril o septiembre finales -octubre. [?] Cuando están los niños al colegio en septiembre ya, pues vas más tranquilo por los sitios porque todo el mundo está trabajando, los niños están en el colegio

. ***,

. Hace-mucha-gracia and . Cuando, Estábamos en un restaurante una noche y la mesa de al lado hablaban en catalán. Y me dice "anda, están hablando en catalán

G. Y-un, llevas un guía que es el que está pendiente de ti en todo momento, que te va a buscar al aeropuerto, el que te lleva con vehículo al lugar donde vas a estar instalado esos días. Pero eso ya se tiene que hacer con un poquito de programa. Ahora, lo que es viajar, visitar y todo esto, esto no nos cuesta mucho, no, no

*. Beni, Nuestro lugar de destino era una isla, que media hectárea y media, que cuando subía la marea media menos, y estuvimos allí 5 días, ¿no? ¿Con los chicos? Marc : Sí, que había una tribu en aquella isla, La tribu que se ocupaba de todo y después había un francés que tenía los cocineros

. Marc, Que vivían allí porque había víboras y en aquella isla no habían. La bamba, la bamba africana, que és molt perillosa i n'hi havia moltes

. ***,

. Hombre and . India, Es que no podía. La gente me encantó, el país una maravilla, todo, ¿no? Pero sí sé que fue un momento en el que yo, personalmente, tenía esa aceptación a ese lugar. Ahora, conociéndolo, ummm, iría. Pero

. ***, Los hemos dejado para ahora que somos más mayores, que no puedes arriesgar tanto, ¿no? *** ¿Cómo se llamaba aquel sitio con las cabezas pintadas?

, Beni: ¿Bariloche? Ahora me he acordado. Marc: Sí. Bariloche es en Argentina. Beni: Era lo del chocolate, que había un emplazamiento allí

:. Marc, E. Sí, . La-suiza, and . Sudamericana, Beni: Y Calafate. Calafate y Bariloche, ¿no, papa? Marc : Sí, sí

G. Citations-de, Jo és que no sé què dir-te. No, perquè soy un culo de mal asiento !

, puc perquè no tinc gaire memòria però sempre em baso en ell, que s'enrecorda de cada detall i és increïble de poder fer una ruta o estar en una ruta diferent i llavors inclús dir "òstres, aquest guia no ha dit això

. ***,

. Que and . Sé, Tots els plaers que es barregin i que estiguis tranquil, és que bàsicament és lo que busquem, som primaris. aparcat. Llavors, clar, et destrossa tot el viatge perquè era al principi i havien les càmeres, els diners, el no sé què? i llavors, clar, et quedes pues indefens de dir « i ara què faig?, Però clar la sensació ja no és bona

. ***,

, Quan és el pitjor t'enrecordes, eh? Jo, suposo que a tothom li ha passat, eh? No és res de? També em passa a mi, en el mateix viatge però vaja

. ***,

. Sí, Francfort va ser lo millor perquè vaig fer l'aniversari allà i llavors és una amiga molt estimada i llavors va ser únic, com que tens els amics, va ser un moment important i, sí, va ser

, Abans sí que feia, eh? Abans sí que feia fotos i tal però fa uns quants anys que hem de viure allò, no ho han de viure els demés

. ***, Fem quatre fotos per deixar constància del millor del grup, de les persones

J. Citations-de, A mí me gustaría ir a Canadá (ríe) y? bueno, realmente, es que me gustaría ir a todos los sitios

.. .. Descobrir-nova-york, Londres sí que l'hem visitat molts cops per estar a Bristol, però bueno, no sé, que descobreixes llocs i tal. Però, clar, Nova York, jo em pensava que seria una vez en la vida, com si diguéssim. I, clar, tornar-hi i experimentar-ho amb ell, anar pels mateixos llocs que havia anat, veure també com ell se sentia

. ***-hi-havia-un-guia, Ens van fer una sèrie d'explicació o així. Per mi va ser lo més avorrit, o sigui, avorrit no però es va fer una mica pesat al final

, Era com "sí, això és així però ja us ho explicaré més endavant, això no sé què però ja us ho explicaré després" i és

. ***,

J. Normalment and .. .. Bueno, ell amb el micro i nosaltres amb els auriculars, tampoc no calia que estiguessis tant, tant a prop d'ell, del guia. I llavors jo pensava, jo em vaig sentir menys agobiada del que em pensava per anar per aquella zona a aquelles hores, que dic "ja veuràs, hi haurà un monton de gent". I no. Va ser com més orgànic tot. Que també, a veure, no ens vam quedar al mig de cap lloc però, no sé, que estava bé

. ***,

C. Sí, hi havia algun lloc on hi havia més gent perquè, Barcelona, el centre està a tope sempre de turistes però, però, bé, bé

. ***, Que n'havíem sentit parlar a Estats Units, en llibres i era com, no sé, pues volem saber una mica més aquest... dels maçons a Barcelona

. ***,

.. , lo que feien, no sé, semblaven bastant sèrios i, que la visita en sí ja ens va agradar, com la tenien muntada i

.. ***-saber, no sé, qui ets, on estàs, que no ets innòcua a les coses que t'envolten

*. No, Que encara que sigui el mateix lloc, també afecten les experiències que has viscut i

.. .. ***-pues-aixecar-te-més-o-menys-d'hora-i and . Quan-viatjo, Quan tu estàs fent el turista, en un lloc com un altre, també és interessant veure els costums de la gent. A mi, això, pues passejar, anar a un lloc, visitar-lo, o sigui, exterior o interior. Dinar, així, un bon menjar o algo ràpid però que sigui bo i després, per la tarda, no sé, fer algo així més tranquil potser

, A nosaltres, o sigui, que ens agrada menjar moltes coses diferents i, fins i tot a gent que ve a casa, o sigui, no li fem plats potser catalans o castellans

. ***, Que la majoria d'amics els tenim pel Facebook o Instagram, jo crec que ho fem així. I, no sé, sí que, per exemple, pues si hi ha gent que vol anar al lloc pues m'agrada recomanar el que hem fet nosaltres, on hem anat. Sí. Jo sóc molt... que em fio molt del que em recomanen i a mi també m'agrada molt recomanar. I, jo crec que això ho fem bastant

, Citations de Mamadou Jo pensava que la visita, hi havia un camí dintre del metro, que no agafem el metro. Entrem dintre per mirar les parades i todo esto però

. ***,

.. Això, no estem veient nada i és una mica

. ***,

, Ho pots preguntar a una persona, aquesta persona t'explica i un dia pots explicar quan el teu fill et pregunta "papa, què hi havia a Barcelona". Si tú ho saps podries explicar una miqueta. Per això, aquesta cosa és important

. ***,

. Sí, Sinó també, de vegades, passem a l'oficina per preguntar quina ruta, quina visita és més important i els de l'oficina ens expliquen "això va bé per vosaltres dos, o això, o això". Des d'allà triem quina visita podem fer

*. No, Per mi, d'aquest viatge, és una mica por de la muntanya, dels busos d'allà. Però després si arribes a l'hotel i, si passes això... és molt guai. Si poses 50 persones, 60 persones en un bus, així, sobre de la muntanya

P. M. Sí, Això sempre penso de la meva vida

, El noi... el conductor és de Dakar, és amic nostre. Aquest noi tenia una novia aquí, la noia estava allà per visitar el noi. Després, el noi no tenia carnet de cotxe, Amb la meva ex vam anar a visitar això

. Després and . Pescado, Hem passat la furgoneta, hem parat per menjar el mango. Després, otra vez, hem anat, hem passat el cotxe i vam parar. Un altre cop. Sí, perquè l'amic tenia diarrea, volia anar al lavabo. Sí. I al final hem parat. La furgoneta va passar, va trucar la policia entre Tambacounda i Dakar. Aquesta gent va parar-nos el camí. Desprès, hem arribat, la policia va parar el cotxe. El conductor no tenia carnet

. Tothom-tenia-papers, . Cadascú, . Nie, and . Desprès, Jo no em moc perquè no, podia respirar, i vaig caure. El meu amic va cridar, la policia va obrir la porta, va ficar-me fora. Van passar 5 minuts i em va ficar otra vez. Vaig caure otra vez. Desprès d'això, la policia va dir des d'allà no podeu passar per anar a Dakar, torneu un altre cop cap atrás. Hem anat a una casa de policia, hem arribat allà, la policia va donar-nos sopar, així hem menjat

. Sí, Jo, des d'allà, totes les coses que havíem passat des d'ahir a la nit... vaig donar una òstia al senyor, el senyor va caure, desprès va parar el cotxe perquè estava el meu amic, l'altre amic, la meva ex i jo, estem allà

. ***-esperar-no-m'agrada and . Perquè, Molt bé, nem. Nem ara. Però, per exemple, pel viatge d'avió, agafar l'hora a les 5 i vint, desprès arriba l'hora, tard, ara marxem a les 6 i mitja, l'avió arriba a les 6 i mitja, 8 i mitja

*. Mi-És-lo-mateix and . També, podia somiar coses com no arribar o arribar. Sempre volem que aquesta cosa arribi. Per exemple, jo, si la porto a ella a Senegal, això és... estic més feliç del mundo. Perquè ella no ha anat, no coneix ma família

, El que passa és que en moltes coses estem igual. No saps quin tipus de persona estem veient cara a cara. Tu no saps quina persona, això també és més... per saber, per parlar. Si vas de viatge i no pots parlar amb la gent, no saps les coses, no pots preguntar. Per mi un viatge és per buscar coses important de la vida, Hi ha moltes diferències de viatge. Jo puc dir "jo me'n vaig a París

. ***-penso-que and . Ha, Al món tothom pot visitar les coses o anar a un altre lloc. Per exemple, jo no puc dir a una persona "no pots viure aquí a Catalunya". És una miqueta... saps? S'ha de pensar en cada persona

, ja vam estar una vegada a punt en una fira, vam conèixer un xicot, un senyor, vaja, d'un grup que eren maçons i vam estar parlant però al final ho vam deixar

, Al final estàvem molt ocupats en aquella època i no ho vàrem fer

*. El-cas-de-la-maçònica-només-coneixíem-lo-que-no-vam-veure, Lo demés no ho sabíem. Clar, jo havia passat 50.000 vegades per davant d'aquells angelets amb l'esquadra i el cartabó i tot el tinglado aquell i no l'havia vist mai. I, bueno, sí que en alguns puestos es veu, inclús al Passeig de Gràcia, a l'entrada de la casa, el terra, sí, aquell blanc i negre enfocat a la porta i llavors ja saps que allò és maçó, no? O veus alguna columna salomònica i intueixes que per això

. ***,

. Perquè and . Barcelona, Hi ha molt poc material i, clar, és una miqueta explotar lo que és inexplotable perquè a l'hora de la veritat

. ***, Franco va reprimir la maçoneria durant 40 anys pues és normal. Lo que passa és que anteriorment sí que havia estat una ciutat molt maçònica, O sigui que

*. Barcelona, Tu estàs molt acostumat a caminar per Barcelona però, claro, no caus en quin era exactament el barri jueu de Barcelona o no sé què si no t'ho expliquen. O sigui que

*. Coneguis, no? I vingui gent de fora i t'expliqui "òstres, pues jo vaig estar aquí" i tu posis cara de tonto i no

. ***,

J. , sempre lo he definit igual, hem viatjat tant per curiositat. Som molt curiosos. Ens agrada molt

, Tenim molta curiositat. I no se'ns acaba! Jo pensava amb els anys... serà "ja n'hi ha prou!" però no, no. de casa, Nosaltres anem a canviar de lloc

. ***-nosaltres-agafem-l'avió-d'anada-i-tornada, arribem al país i una nit d'hotel, la primera nit d'hotel. I des d'allà comencem a contactar amb gent d'allà, per telèfon tot el dia, pum, pum, pum, pum, pum "volem veure això i això" "ui, no, jo aquests circuits no els faig" "pues aleshores això i això" "pues jo tampoc", bueno i al final moltes vegades optem "mira, necessitem un cotxe amb xofer" i nosaltres decidim on anem, no? *** Normalment anem amb cotxe. Lloguem un cotxe o a vegades amb xofer. Si anem amb xofer vas una mica més lligat, no? Perquè has de quedar en una hora amb ell. Nosaltres procurem no quedar en hora amb ningú

*. , Clar, els veus, que fan el circuit oficial. Arriben en un hotel

. Nosaltres, Nosaltres anem preguntant "que hi ha algo que valgui la pena veure per aquí?" "Hombre". I hem anat a puestos que la gent no sabia on estaven i estaven a 2 km de casa seva

. ***, No és pel tema personal, no és pel tema social, eh? Es perquè això de "avui anirem a tal puesto

. ***,

. De-guinea and . Bissau, Bissau hi ha un lloc que li diuen el Hole of Monsters, el agujero de los monstruos, no? Perquè és una zona que es pesquen els tarpons, és un peix, els tarpons més grans del mon. Acostuma a ser una mentida això

U. .. Dharamsala, . Saps-que-el-dalai, . Lama, and . Quan-està-a-dharamsala, 7 días o algo así, ¿no? Ara no me'n recordo. El problema és que el Dalai Lama no està mai a Dharamsala, sempre està viatjant, per tot el món. I va coincidir, vam agafar una setmana que li tocava recepció a Dharamsala. El que passa és que es va fotre malalt, a Tokio, i es va quedar amb grip a Tokio. I llavors, en comptes de veure el Dalai Lama, vam veure el Karmapa. El que el va substituir va ser el de la banqueta, És aquell nano que va fugir de

, El Karmapa és aquell que Xina el va nombrar oficialment Dalai Lama i el pallo aquell en comptes de quedar-se allà al Nepal fent de Dalai Lama lo que va fer va ser fugar-se a Dharamsala. I ens va rebre el Karmapa, no? Que és un crio, quina edat tenia? ¿19 años cuando nos recibió el Karmapa? I, home, és una sensació curiosa, no? Jo no soc gens re, bueno, nosaltres no som gens religiosos

. ***,

. Home, . Perú, and . Ha-molt-de-turisme, Ens sorprenia, la veritat és que ja no. Ara ja la gent viatja tot l'any. En aquella època, ostres. vam dir, bueno, pues lo més complicat ho fem pel principi i lo més difícil al final. Què vol dir? Que ara estem fent, per exemple, nosaltres que havíem donat la volta al mon, no havíem fet el destí que fa tothom que és anar a Turquia, no? Doncs, nosaltres ara hem anat a Turquia, bé, primer hem anat a tota la zona de la Capadòcia i después tota la zona d'Estambul i tot el tinglat aquell, no? I ara, doncs jo, per exemple

, Citations de Martí Algunes coses són més del domini públic i tal però la gran majoria no coneixia i, bueno, realment és molt curiós i clar, a més, surt fora bastant de lo que és potser una ruta standard, no? Que, bueno, el títol "Barcelona, nocturna i criminal, Clar, normalment les fas de dia i les fas de cosas boniques

. ***,

. Bueno, . .. Per, . .. Per, and . Per, no sé, per temes de dir-li barri xino, jo també he viscut allà i, bueno, saps que hi han històries fosques també pues... bueno, sobretot també perquè és la zona antiga i és on hi ha potser també més moviment i on hi ha la barreja de classes populars, classes altes, conflicte d'interessos en tots els sentits. Llavors, doncs, bueno, et pots imaginar més o menys per on aniran els tiros, mai més ben dit i... i bueno, sí, més o menys és una mica lo que ens esperàvem i, això, molta anècdota, molta dada, molta llegenda, també realitat, bueno... coses sempre a cavall entre la realitat i la ficció, doncs sí. Ens va agradar molt, va ser... sí, agradable. És més o menys lo que ens esperàvem, sí. *** Algunes coses són més del domini públic i tal però la gran majoria no coneixia i, bueno, realment és molt curiós i clar, a més, surt fora bastant de lo que és potser una ruta standard, no? Que, bueno, el títol "Barcelona, nocturna i criminal, Clar, normalment les fas de dia i les fas de cosas boniques

*. No, . .. Coses-que-hem-viscut, and . Emmm, Vale, abans vivia al Raval i ara visc al Gòtic, vull dir que tampoc no ha passat tant com per dir "ostres, quina època" i tal. Més o menys, clar sí que hi ha òbviament certes diferències entre el Raval i el Gòtic, el Born

. ***,

. Bueno, en primer lloc pel coneixement general, per il·lustrar-te, per cultura general, per curiositat i perquè crec que també som grans desconeixedors, en general, eh? També hi ha de tot. Moltes vegades som desconeixedors de la nostra pròpia història, del nostre propi entorn, de la nostra pròpia ciutat i, llavors crec que... que, bueno, que també està bé descobrir, saber, No només dels llocs que viatgem, que visitem

*. Viatjar, És que per mi viatjar és tot. O sigui, viatjar és de... aprendre, conèixer, experimentar, viatjar també cap a un mateix, que és, és, és, és com de vegades millor et trobes. Et trobes trobar-te un mateix. Saps aquests viatges introspectius que, també, t'ajuden molt. És la millor manera també de conèixer a un i un a l'altra persona, també quan tu viatges, si vols realment conèixer una persona, la coneixeràs viatjant ja sigui un amic, ja sigui un familiar, ja sigui la teva parella. Per tant, per mi és com un cicle vital, és

. ***, Per mi és això, viatjar és quan vas tu també més feliç, més ple... sobretot això, quan coneixes coses noves i proves coses noves, aquesta curiositat que per mi és insaciable, doncs és quan em fa sentir més viu també

, Que, home, per sort parlàvem el mateix idioma i que nosaltres parlem idiomes i no hi ha problema però, bueno, que estàs en un lloc que és molt

S. Bueno, Els nervis dels viatges que, evidentment, clar, jo quan et parlo de viatjar, et parlo de viatjar en plan mesos, vale? Perquè clar, he fet un viatge per Sud-Amèrica de quatre mesos. I és molt maco i l'experiència que et quedes és molt maca, però quan el viatge es converteix en una rutina, és a dir, casi en una feina, en una ocupació, doncs evidentment també tens moments de nervis i de... i de... i de problemes. En aquests moments potser de rutina estant fora de casa, que en aquells moments és quan dius "m'agradaria estar a casa", doncs potser aquí. Potser això així en general seria aquest moment de tensió, de incomoditat, de malaltia i de no estar a casa i de no tenir-ho inintel·ligible. Doncs si quan estàs a casa ja és incòmode, doncs imagina't fora de... fora de casa doncs es nota més, no? I a més això va durar una setmana i en condicions d'aquestes que... a Bolívia, clar, pues als altiplans el cos ho nota molt i aquestes coses de salut, que podem dir casi tercer món o en condicions que són molt diferents a les nostres i, evidentment

M. , aquella tornada a casa per tal també d'assimilar i, bueno, pues dir, s'ha de ser conscient perquè de vegades quan te'n vas en aquests viatges i dius "va, vaig a fer un any o vaig a fer tres mesos o quatre mesos", viatges llargs que només viatges, necessites també desconnectar de viatjar. Llavors, clar, llavors és com una mica antagònic, no? De dir "ostres, és lo que més m'agrada però necessito parar de fer això", no? I llavors doncs, és bo quedar-se amb aquesta connexió també amb la vida real

. Bueno, Pots muntar-te la vida al voltant dels viatges però, bueno, la rutina del teu dia a dia doncs t'ajuda a vegades també a assimilar tot lo que

. ***,

M. , Bueno, disfruto molt sempre fent fotografies i de viatge pues encara més. És a dir, que és casi, m'és impossible quan vaig de viatge no fer fotos i m'agrada i ho disfruto per

, Clar, últimament anem per sort molt enfeinats i de vegades no ho podem fer. L'últim viatge que hem fet, que ja va ser al novembre, que no fa tant però, bueno, hem pogut fer un mini recull com de lo millor però, clar, si fas 4000 o 5000 fotografies, doncs sí que ens agradaria, Sí, i a més, pues faig algunes fotos i després també les fem servir per la nostra pàgina web i alguna sempre fem

, No ho sé, la veritat, pues en exposicions o... també penjar-ho, algunes fotos les pengem a les xarxes socials

, De tant en tant, allò de dir "ostres, pues ara tinc un moment" però com que és més lleure, pues costa una mica de trobar aquests moments. Però sí que és una

. ***,

. Mira, un dels moments millors de la meva vida és a Mèxic

, no semi abandonat però d'aquells casi far west, allò pues que han rodat algunes pel·lícules inclús, que feia molt de fred

M. Bueno, vam llogar cavalls i ens em vam anar a fer una excursió d'aquestes de dues o tres hores amb un estat de llibertat casi total, allò. No és el passeig que fas aquí a cavall que estàs allà amb el guia i que casi no fas res, que és casi més avorrit que res. Doncs, amb el cavall a tota pastilla per les muntanyes i, desprès, bueno, un moment de llibertat i de satisfacció únic, no? De fer aquestes coses que dius "ostres, jo no sé si ho tornaré a viure més allò". I això, saps? Bueno. Bona companyia, passant-ho molt bé i bueno, molt Malboro country, perquè et facis una idea: muntanyes, un poblet allà dalt estret, podies llogar cavalls

. ***,

, Això és lo més important, no? Allò que dius, bua, avui em menjo el món. Aquesta, per mi, és una sensació que... no es pot començar el dia millor. Després un bon esmorzar, un bon esmorzar, no sé, a davant del mar, per exemple, amb un diari. Després, per exemple, anar a fer surf. Anar a fer surf en un lloc que sigui agradable, que no sigui allò que dius, Lo primer haver dormit bé, haver descansat i dir "avui m'aixeco i estic a tope

. Pues, Després te'n vas a l'hostal, l'hotel o digues-li com vulguis a descansar, a fer una bona migdiada. Ehmm.. Bueno, una mica de sexe tampoc estaria malament (riu). Després, eh... una bona dutxa, una passejada pel lloc on sigui, que, si en aquests cas estàs parlant de costa pues ja va bé, fer bones fotos, sortir a passejar, conèixer gent local, que t'expliquin històries, que t'expliquin el seu dia a dia, les seves tradicions, les seves manies, la seva història, la seva cultura. Un sopar amb ells mateixos, per exemple, un sopar autòcton, provar coses noves i després una bona festa i una bona balleruca

. ***-a-nosaltres-ens-encanta-viatjar and . Del, viatjar de la manera més profunda que puguem, és a dir, que també hem viatjat moltes vegades, bueno, o sigui, hem viatjat moltes vegades estant-hi una llarga temporada i anant a estudiar, que vulguis o no també viatges i és la millor manera per conèixer un país, un altra cultura i la gent i, bueno, no, la veritat és que ens agrada evidentment viatjar sempre a llocs diferents i quant més diferents millor, més diferents a la cultura nostra doncs més enriquidor i, bueno, tant a prop com lluny. O sigui... evidentment els grans viatges sempre és més atractiu anant-te a l'altra punta del món i anar-te al sud-est asiàtic o a Sud-Amèrica, allà on sigui però també ens agrada molt i que a demés és una manera de... no ja de... bueno, és que el concepte... tot i que ho som, eh? Turistes? Intentes fugir una miqueta de lo que és potser l'estigma del turista

, Sobretot, a mi m'interessa sobretot el tema de la cultura, de la gent, de les tradicions, d'alguna manera aproximar lo màxim possible. Evidentment dins de les barreres

, Perquè les altres sí que ens paràvem i ens ensenyaven els mosaics i tot que hi ha a sota de les modernitzacions del metro. Lo guai és que ho fan en cap de setmana. No sé si ho fan entre setmana aquesta ruta perquè jo penso que seria impossible. Amb el volum de passatge seria impossible perquè et topes amb gent, et vas topant amb el soroll de que arriba el proper metro i, llavors, el noi, pobre, té que, És el que va fer per ensenyar-nos la parada fantasma de Correus

. ***,

. Bueno, interessava més, la vaig escollir una mica més jo pels dos perquè m'havien explicat que hi havia com moltes anècdotes i històries amagades en el metro de Barcelona i, al ser un transport que utilitzem sovint i que, moltes vegades potser passem pel mateix lloc i ens passen desapercebuts molts detalls, doncs, em va semblar interessant, Conèixer en profunditat el metro. Una miqueta

. ***, La veritat és que el noi ja ens va dir que molta gent acabava una mica decebuda perquè es coneix, jo penso, que molt entre els locals de Barcelona, la gent local, es coneix molt lo de les parades fantasma. I la veritat és que pensàvem que, potser, una part de la ruta l'enfocarien a llocs on habitualment el metro ja no circula. O, fins i tot, que els passatgers no tenen accés, que ens colarien per algun d'aquests trossos. Ens va dir el noi que, bueno, que això depèn de TMB, que Transports Metropolitans de Barcelona estan molt ficats amb la seguretat del passatge i, com que són parades que no tenen un manteniment, no s'arrisquen a

. Bé, agafant el metro mateix amb usuaris habituals del metro "Aquí en 30 segundos, ¡ahora! ¡ahora!" i, clar, ens vam quedar tots com "¿eh? No hemos visto nada

. ***,

, Jo penso que, a prop nostre, moltes vegades, tenim la idea del viatge com, lo que he dit abans potser, com "¿y qué? ¿has hecho un viaje ahora que tenías vacaciones?" i sembla com que si dius que m'he quedat, que he anat al Lluçanès, per exemple, és com "pues menuda mierda, ¿no?" i potser has gaudit més d'un viatge, una escapada en l'entorn pròxim que no pas agafant un avió, la parafernàlia del súper concepte de viatjar, Jo crec que sí perquè jo crec que ens aproxima, ens donen una idea més aproximada del que tenim en el nostre voltant

, El concepte de viatge? Per mí és bàsicament conèixer algo i la gent, la terra, el patrimoni cultural i humà d'una zona que no has visitat mai i intentar-te adaptar amb l'entorn d'aquest moment. Per mi això és viatjar, vol.15

. Sí and . Cas, Sé que en un viatge vull visitar a, b, c, d, i i e" i, una mica sobre la marxa, no som tan... tan organitzats, no? En aquest aspecte? Però depèn de moltes coses, no? No sé. Si vols visitar algo que saps que pot estar tancat o algo pues ja te n'adones de quins dies està obert... llavors, una mica ja quan estem al destí. Jo ho faig així. O sigui, sé lo que vull visitar i una mica, a destí, quan ja hi som i veiem una mica la distància dels llocs i tot ja llavors es diu "Mira, pues demà, quan ens aixequem, podem fer això". Una mica sobre la marxa. Sobre la marxa però organitzant una mica prèviament

. Bueno, que no sigui tan guai? Fa molts anys, que no és guai, que la persona amb la que viatjava li van robar la cartera amb la documentació a la ciutat de Buenos Aires, a l'Argentina. Això no va ser guai

, Perquè ens vam passar el matí a la comissaria de policia i, en un altre país, també ens tatxaven amb tòpics. M'enrecordo, el comissari que li va dir a ella "Sí, pues no sé de qué os quejáis y criticais del robo que os han hecho aquí cuando vosotras en España teneis ETA y no sé qué". I era "Vámonos rápido de la comisaría

*. , agradaria molt, molt, poder-me permetre agafar una excedència i marxar tres mesos i fer Austràlia, Tasmània i Nova Zelanda. M'encantaria moltíssim. I un cuarto mes a Hawaii, perquè penso que és com molt inaccessible. Hawaii, llocs així. La Patagònia. Sí. Dormir en un saco en el Ártico viendo los pingüinos

. ***,

,

. Doncs and . De-la-Índia, que, per integrar-nos més en la cultura, anàvem a ajudar a cuinar a una senyora nativa d'allà a la seva casa. I l'ajudàvem a cuinar i ens integràvem més. Amb un grupet petit de turistes, de diferents nacionalitats i, a mi, el tema aquest d'integrar-me amb la gent del lloc on vas, doncs, com m'agrada i això és un moment per recordar

, Al pasar por el carrer Aragó, me recordó mis trayectos en bici a la oficina. A parte de esto, no mucho, no, porque pasamos por zonas que no suelo frecuentar mucho

*. No, Hay tanta yuxtaposición de hechos históricos que a veces resulta complicado saber que pasó aquí, o de que época es tal edificio. Me gusta conocer los sitios donde vivo. De ver que tantas cosas han ocurrido aquí, me hace reflexionar sobre el presente. Y además, puedo chulear cuando vienen mis amigos o la familia

. ***, El problema que veo, es que siempre vamos a los mismos sitios turísticos. Poder aprovechar de visitas guiadas como la que hicimos hoy, me permite conocer más sitios donde nunca voy. Teniendo en cuenta los conocimientos que ya tengo sobre la ciudad, me da más, como decir? puntos de referencia, y además

L. , El tema me gustaba en principio, porque me interesa mucho la historia de la segunda guerra mundial. Éramos unas 10 personas, y, hmm, el guía que hablaba mucho. Fuimos paseando, menos que en otras visitas, sobre los pasos de los alemanes en Barcelona. Nos paramos mucho y mucho rato, para escuchar al guía. Para mí, no fue tan interesante como hubiera podido ser, porque le guía hablaba mucho, mucho, mucho, sin parar mucho

. ***,

. Sí, bastante? porque ¿qué llamamos viaje? ¿Un fin de semana que pasamos a 150 km de casa en casa de amigos o necesariamente irse lejos? ¿O es si me voy de fin de semana a la montaña a 30 km de la casa y hago un paseo? Pues no lo sé, es bastante complicado. ¿Los grandes viajes? Una vez al año. Los pequeños viajes, tipo el fin de semana, una vez cada dos meses, y las escapadas de verdad nada lejos de casa

. ***,

U. V. Entonces, . Es-algo-complicado?-viaje, and C. Viaje?, eso implica un cambio de ambiente, y eso implica la idea de irse a cambiar las ideas. Heu, un viaje no muy lejos que he hecho este verano, por ejemplo, en el mes de agosto ha sido de irme a hora y media de coche de casa. No se puede decir que fuera muy lejos, pero era en un camping, el camping de un holandés, con perros y gatos por todos lados, era comer la gastronomía donde el pato es el rey, beber el vino de la región

V. Claro, . Hago, and . Viajes, Cuando eres pequeño, cuando eres estudiante tienes muchas vacaciones así que es mucho más fácil, pero no aprovechamos bastante, creo, así que, pfff

, Quartiers parcourus par des visites guidées de proximité le vendredi matin (automne), 2017.

, Quartiers parcourus par des visites guidées de proximité la nuit de vendredi (automne), 2017.

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité de samedi après-midi (printemps)

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité la nuit de samedi (automne), 2017.

, Quartiers parcourus par les visites guidées de proximité la nuit de dimanche (automne), 2017.

, Resum Com es pot descobrir un espai ja conegut? Què podem experimentar acostant-nos a la nostra ciutat a través d'una visita guiada? Podem esperar sorprendre'ns? Aquestes qüestions es troben al centre , d'una banda, en la biografia de cada individu entrevistat i, de l'altra, en la ciutat en la que les visites de proximitat tenen lloc centra en bona part aquest estudi