A typological study of Mediterranean toponymy
Étude typologique de toponymie méditerranéenne. .
Résumé
Aquesta tesi considera la toponímia (macro- i micro-) del Pirineu mediterrani francès, des del punt de vista principal de la sistèmica. Una metodologia quantitativa, sostinguda per la cartografia sistemàtica de les dades, fa possible tractar un corpus macro-toponímic, així com un conjunt d'actituds discursives relacionades amb les organitzacions micro-toponímiques del Capcir (Pirineus-Orientals). Com a part d'una teoria general del signe i dels sistemes toponímics, la tipologia quantitativa i cartogràfica que està en marxa no pot acabar en si mateix. Més aviat, ha de conduir a una interpretació sociolingüística de la distribució “geodiacrònica” de les variables examinades. Sembla llavors que tot el corpus macro-toponímic del Pirineu mediterrani francès correspon amb un gran conflicte agro-silvo-pastoral on els principals temps poden observar-se entre els segles IX i XV a través del mapatge diacrònic, ecosistèmic i geosistèmic. Aplicat al discurs sobre l’espai micro-local, el mapatge quantitatiu fa que sigui possible determinar els eixos geogràfics de desestabilització del grup cultural i toponímic. Ens basem en una priorització dels comentaris recollits en quatre tipus, que van des de la resposta etiològica (o perfecte comentari “geodiacrònic”) a la resposta zero. Per acabar destaquem l'existència de vies de recerca sobre el moviment de l'espai. L'estudi de les correlacions entre variables discursives i geodiacròniques del segle XVIII és un d’aquests eixos, que posa l'accent en els diferents punts d'ancoratge del discurs contemporani. L'estudi simultani de paisatges, físics i toponímics, és un altre, capaç de basar un estudi integrat del moviment de les societats i paisatges mediterranis.
The thesis deals with the toponymy of the French Mediterranean Pyrenees using the systemic principle. Quantitative methodology, supported by systematic cartography is the basis of a macro-toponymic study as well as oral attitudes relative to micro-toponymic organisation in Capcir (Pyrénées-Orientales). Within a general theory of toponymic signs and systems, the quantitative and cartographic typology employed is not considered as an end in itself: it leads to a sociolinguistic interpretation of the “geodiachronic” distribution of the toponymic variables examined. The thesis demonstrates that the whole macro-toponymic system of the Mediterranean Pyrenees must be seen in the context of a large-scale agropastoral conflict between the ninth and fifteenth centuries, which is revealed by diachronic, geosystemic and land-use cartography. This quantitative cartography is applied to a spatial study (micro-toponymy) in order to determine the geographical lines of cultural and toponymic destabilization. This is based on a classification of oral information received into four categories, from accurate etiological information to the absence of response. In conclusion, this thesis discusses methods of research into spatial movement: one being the correlation of the oral toponymic tradition with “geodiachronic” variables in the eighteenth century, which suggests various links with the oral information collected, another being the simultaneous observation of both the physical and the toponymic landscape as a means to conduct an integrated study of social and landscape movement in the Mediterranean Pyrenees.
Consideramos aquí la toponimia del Pirineo mediterráneo francés desde el ángulo principal de la sistémica. Una metodología de enfoque cuantitativo, apoyada por la cartografía sistemática de los datos, permite tratar tanto un corpus macro toponímico como un conjunto de actitudes discursivas relativas a las organizaciones micro toponímicas del Capcir (Pirineos Orientales). En el marco de una teoría general del signo y de los sistemas toponímicos, la tipología cuantitativa y la cartográfica que se establece no puede constituir un fin en sí misma. Más bien, debe desembocar en una interpretación sociolingüística de la distribución “geodiacrónica” de las variables toponímicas examinadas. Parece entonces que todo el corpus macro toponímico de los Pirineos refleja un vasto conflicto agro-silvestre-pastoral cuyos tiempos principales se determinan entre los siglos IX y XV a través de una cartografía diacrónica, paisajística y geo-sistémica. Aplicada al discurso sobre el espacio local (micro toponímico) la cartografía cuantitativa permite finalmente determinar los ejes geográficos de desestabilización del capital cultural y toponímico de grupo. Nos basamos en una jerarquización de los comentarios recogidos en cuatro tipos, que van desde la respuesta etiológica (o comentario “geodiacrónico” perfecto) a la respuesta nula.
Por último, se subraya la existencia de vías de investigación sobre el movimiento del espacio. El estudio de las correlaciones entre tipos discursivos definidos de esta manera y variables “geodiacrónicas” del siglo XVIII permite mostrar los diferentes puntos de anclaje del discurso contemporáneo sobre los sistemas toponímicos. El estudio simultáneo de los paisajes físico y toponímico es otra forma, capaz de fundar un estudio integrado del movimiento de las sociedades y paisajes mediterráneos.
Cette thèse aborde la toponymie des Pyrénées méditerranéennes françaises sous l'angle principal de la systémique. Une méthodologie d'approche quantitative, sous-tendue par la cartographie systématique des données, permet de traiter aussi bien un corpus macro-toponymique qu'un ensemble d'attitudes discursives relatives aux organisations micro-toponymiques du Capcir (Pyrénées-Orientales). Dans le cadre d'une théorie générale du signe et des systèmes toponymiques, la typologie quantitative et cartographique qui se met en place ne saurait constituer une fin en soi. Elle vise plutôt à déboucher sur une interprétation sociolinguistique de la distribution géodiachronique des variables toponymiques examinées. Il apparait alors que l'ensemble du corpus macro-toponymique des Pyrénées méditerranéennes françaises peut être replacé dans le cadre d'un vaste conflit agro-sylvo-pastoral dont on détermine les temps principaux entre le IXe et le XVe siècles, par l'intermédiaire d'une cartographie diachronique, paysagère et géosystémique. Appliquée au discours sur l'espace, la cartographie quantitative permet enfin de déterminer les axes géographiques de déstabilisation du capital culturel et toponymique de groupe observé au Capcir. On se base pour cela sur une hiérarchisation des commentaires recueillis en quatre types, allant de la réponse étiologique (ou commentaire géodiachronique parfait) à la réponse nulle. On souligne pour finir l'existence de différentes voies de recherche sur le mouvement de l'espace. L'étude des corrélations entre types discursifs et variables en est une, qui énonce les différents points d'ancrage (ou d’échec) du discours contemporain sur les systèmes toponymiques du Capcir. L'étude simultanée des paysages, physique et toponymique, en est une autre, à même de fonder une étude intégrée du mouvement des sociétés et paysages des Pyrénées méditerranéennes.
Mots clés
Pirineu
Aude
Pyrénées-Orientales
Capcir
Discurs sobre l'espai
Diacronia
Ecolingüística
Dialectologia
Sociolingüística
Geo-sistemes
Societats pastorals
Onomàstica
Antroponímia
Corologia
Toponímia
Pyrenees
Aude
Pyrénées-Orientales
Capcir
Toponymic Speeches
Diachrony
Ecolinguistics
Dialectology
Sociolinguistics
Geosystems
Pastoral Societies
Onomastics
Anthroponymy
Chorology
Toponymy
| Origine | Fichiers produits par l'(les) auteur(s) |
|---|